El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha presidit la sessió constitutiva de la Comissió Nacional per a la commemoració del Centenari de la Generació del 27, celebrada en el Cercle de Belles Arts de Madrid.

En la reunió també han participat el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, i el ministre d’afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, que ostenten les Vicepresidències d’aquesta Comissió, així com els i les vocals, representants d’institucions d’àmbit estatal, comunitats i ciutats autònomes, ens locals i organitzacions vinculades a la Generació del 27.

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha assenyalat que «aquesta Comissió Nacional per a la Commemoració de la Generació del 27, que presentem, aspira a ser la gran casa del 27, el cor i motor, vibrant a l’uníson, d’una celebració que té, com a principals tasques, assentar la rellevància d’aquella generació en el relat de la nostra història cultural i continuar projectant en el futur el seu llegat i transcendència». I ha afegit que «el centenari del 27 és una oportunitat per a unir-nos entorn d’una cosa més gran que totes i tots nosaltres: la cultura i l’educació, la filosofia i les humanitats, les arts, la poesia, la música, la ciència. El centenari de la Generació del 27 és una oportunitat per a reafirmar el poder de la memòria i una responsabilitat col·lectiva importantíssima: envers el futur de la nostra cultura, de la nostra societat i, per tant, de la nostra democràcia».

Per part seua, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha manifestat que a través d’aquesta commemoració «honrem una de les pàgines més brillants de la cultura espanyola contemporània i responem a un deute històric amb aquest grup de creadors i creadores». Ha afirmat, també, que «la història de la Generació del 27 és, a més, la història d’una Espanya, la de la Segona República, compromesa amb l’educació, amb la cultura pública i amb els valors democràtics. I és, igualment, la història d’una fractura violenta causada pel Colp, la Guerra, l’exili i la repressió. Per això, recordar la seua aportació és també reivindicar el valor de la cultura enfront de l’oblit, enfront de la barbàrie i en favor de la democràcia».

El ministre d’afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha assenyalat que «és just i és necessari retre homenatge a tots aquells homes i dones -poetes, escriptors, artistes- que, en un moment històric crucial i extraordinàriament complex, van saber projectar des d’Espanya al món una de les avantguardes més brillants del segle XX. La seua mirada innovadora continua sent hui una font d’inspiració, de la qual podem extraure valuosos aprenentatges tant a Espanya com internacionalment».

Aquesta Comissió Nacional és l’encarregada d’impulsar i coordinar les activitats que s’organitzen entorn d’aquest centenari, a través de la col·laboració entre les administracions i entitats públiques i privades involucrades. En aquesta sessió constitutiva s’han abordat, entre altres qüestions, les línies i temes estratègics de la commemoració, així com el full de ruta que pautarà la labor de la Comissió i dels seus membres. A més, s’han presentat tant la imatge oficial de la commemoració, com la web del Centenari, en la qual s’arreplegaran totes les activitats, notícies i informació d’aquesta commemoració.

El Ple de la Comissió Nacional està format per 62 membres, i integra als quatre comissaris designats pel Ministeri de Cultura per a la coordinació de les seues activitats en el marc de la commemoració.

Aquests comissaris són Andrés Soria Olmedo, catedràtic emèrit de Literatura Espanyola de la Universitat de Granada, que farà la relectura d’aquest moviment artístic; Marifé Santiago Bolaños, professora titular d’Estètica de la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, patrona de la Fundació María Zambrano i acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia d’Història i Art de San Quirce, que recuperarà la memòria de les ‘Sinsombrero’; Raquel Lanseros, poeta, traductora, antóloga i professora universitària, que desenvoluparà els temes relacionats amb la poesia com a art central per a la Generació del 27; i Àngels Gregori, poeta i gestora cultural, acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que s’ocuparà de les àrees de traduccions i internacionalització.

Programació preliminar del Ministeri de Cultura: Camí al 27

Durant la reunió de la Comissió Nacional, el Ministeri de Cultura ha repassat les activitats que ja ha anat realitzant en els últims mesos, i ha avançat aquelles que té previstes pròximament i que arranquen aquest mes de juny.

La Fira del Llibre de Madrid acollirà una trobada que abordarà la vigència i projecció contemporània de la Generació del 27. En la trobada, que se celebrarà el 2 de juny, participaran Ana Merino, Julia Barella, Rubén Buren i Raquel Lanseros, i conclourà amb un recital poètic a càrrec de Pablo Benavente.

Així mateix, el Festival LLIJA, que se celebra al juny a Atenes, també acollirà activitats entorn de la Generació del 27 i en particular sobre les dones d’aquesta generació, l’obra de la qual ha sigut arreplegada en l’antologia ‘Peixos en la terra’, traduïda al grec. En el marc d’aquest festival se celebrarà una vetlada poètica i musical en la qual participaran Pepa Merlo, Miriam Reyes, María José Gálvez, Konstantinos Paleologos i Ifigenia Doumi. Durant el festival, l’equip de traducció de l’antologia ‘Peixos en la terra’ oferirà un taller de traducció en el qual es treballarà sobre textos de les autores del 27.

El mes de juliol, el Middlebury College (Vermont, els Estats Units), espai clau en l’exili del 27, acollirà el curs «El lloc de l’exili: la Generació del 27 i Middlebury College», organitzat per la catedràtica Carmen de la Guàrdia, al costat del professor Jacobo Sefamí.

En l’àmbit audiovisual, s’està treballant en la creació de la sèrie divulgativa ’12 mirades poètiques a la Generació del 27′, que proposarà un diàleg entre els autors del 27 i artistes contemporanis de diferents disciplines, amb l’objectiu de posar en valor la vigència del llegat del 27 com a espai de referència cultural obert, dinàmic i en permanent actualització.

A més, aquesta mateixa setmana el Ministeri de Cultura ha anunciat que Espanya serà convidada d’honor en la pròxima Fira de l’Internacional del Llibre de Buenos Aires (l’Argentina), i en la programació espanyola, la Generació del 27 i l’exili seran protagonistes.

Per part seua, la Biblioteca Nacional d’Espanya ja està treballant en l’organització de cinc exposicions, sota el comissariat de Raquel Lanseros, Juan Manuel Bonet, Fernando Rodríguez Lafuente, Carlos Aganzo i Remedios Sánchez García. La primera d’elles serà ‘El 27: una modernitat radical’ i aborda el projecte artístic, estètic i avantguardista dels artistes d’aquesta generació. La segona, sota el títol ‘La universalitat del 27: exili exterior i interior’, tractarà l’impacte de la Guerra Civil i l’impacte en les vides i trajectòries dels autors, tant dels exiliats com la que aquells que van romandre a Espanya. La tercera mostra, ‘Les sinsombrero: l’altre 27’, se centrarà particularment en les dones que van formar part d’aquesta generació. La quarta exposició, ‘El 27 i els xiquets’, posarà el focus sobre les obres infantils i juvenils d’aquests autors, per a establir un pont amb el públic actual més jove. Finalment, ‘El Público’ exposarà el manuscrit homònim de Federico García Lorca, una de les peces clau del seu «teatre impossible».

Totes aquestes activitats continuen la senda de la programació que, sota el títol ‘Camí al 27’, va arrancar en 2025 amb diverses accions, entre les quals destaquen una programació especial sobre la Generació del 27 en les últimes edicions de la Fira Internacional del Llibre de Nova York i la Fira del Llibre de Nova Delhi; o la publicació de ‘Rafael Alberti. Poemes triats, poemes il·lustrats’, amb il·lustracions de Paula Bonet, Rena Ortega, Olga de Déu, María Hesse i Nuria Díaz.

La Generació del 27

La celebració del tercer centenari de la mort de Góngora va reunir en 1927 a Sevilla a una sèrie de poetes que va rebre el nom de Generació del 27. Es tractava d’un grup divers en edat, interessos i estils, però que tenien en comú una gran intel·ligència i talent, la seua dedicació a la literatura i un fort compromís amb la cultura i amb la República.

Aquesta generació està formada per autors com Pedro Salines, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Dámaso Alonso, Vicente Aleixandre, Federico García Lorca, Luis Cernuda o Rafael Alberti, i per autores com María Zambrano, Concha Méndez o María Teresa León. Aquest grup va destacar per la seua força creadora, la seua connexió amb els més importants moviments internacionals del moment, com les avantguardes, les seues relacions i influències recíproques amb altres arts, i el seu compromís polític amb la República.

La Guerra Civil i la repressió posterior van forçar un final abrupte d’aquesta Generació, que va tindre una enorme influència en la vida cultural, política i social del seu temps, i en les generacions posteriors. Les circumstàncies històriques no van permetre que reberen un homenatge a tots en el seu conjunt, per això aquest centenari pretén saldar un deute històric promovent un programa d’activitats que permeta aprofundir en les seues figures, difondre el seu llegat i el coneixement de les seues obres, així com celebrar les seues aportacions en la literatura i en les altres disciplines que van abordar.