Juan Luis Barud Dabrowski, nascut a Alacant l’any 2000 va iniciar la seua formació artística en l’estudi de la pintora alacantina Ana Más Hidalgo, encoratjat també per la seua mare, l’artista Maryla Dabrowska que hui li acompanya en l’entrevista.
Actualment continua desenvolupant el seu treball en el seu propi estudi i assisteix a classes de pintura en Les Cigarreras amb el grup Llavor Artística, dirigit per David i Ana. El seu vincle amb l’art conviu amb altres activitats com la natació en el Club Acuarium i la seua participació en el projecte ‘Entrevecinos’ del Centre Sant Rafael.

A l’octubre, vas inaugurar l’exposició de pintura ‘A la paret’ en el Col·legi de Metges d’Alacant Què podran veure els lectors de la nostra revista fins al pròxim 3 de novembre. I, per què ‘A la paret’?
Ralmente a mi em fa il·lusió de veure l’obra penjada i de socialitzar la meua activitat amb les persones que visiten la expo. De fet a més és una emoció veure la meua obra en la paret fins i tot a la meua casa amb qui rivalitze amb la meua mare.
Pràcticament tot la meua obra és abstracta excepte alguna figurativa com la de llits.

Què recomanaries als teus visitants per a entendre la teua obra quan vegen la teua exposició.
L’ideal és fer-me amb els visitants una foto de l’el catàleg quan es fer o al costat d’alguna obra que els interesse.

És una obra recent o portes anys treballant-les individualment des de fa temps?
En l’actual exposició solc estar uns tres dies per cada peça gran. En qualsevol cas, algunes obres partisc de referències de matèria orgànica. Encara que el més coherent és a dir que tot el que tinc dins ho trac amb molta força.

Quines són les teues majors influències en el món de l’art?
Realment no les identifique, però gràcies al meu monitor d’art aconseguisc la meua autonomia creativa.

Quin ha sigut el teu major desafiament com a artista?
La selecció dels quadres per a connectar amb la gent.

En què t’inspires normalment a l’hora de desenvolupar el teu treball artístic. Com expliques el teu procés creatiu?
Bodegones, naturalesa. I és un repte la figuració humana. La crítica i jurats del concurs ressalten la meua naturalitat i força de la pinzellades i que connecte amb les persones a través d’un cert minimalisme.

La teua relació amb la Fundació Jorge Alió per a la Prevenció de la Ceguesa és important quan obtuvista els guardons amb el doble reconeixement en el Certamen Nacional de Pintura ‘Mirades’,
En 2021 i 2026 vas guanyar el Premi al Millor Artista amb Diversitat Funcional. Què va significar per a tí?
Molt important per a mi Maria i Jorge a qui vull molt perquè secunden molt als artistes. El reconeixement del Certamen Mirades és molt significantivo perquè especialment quan es finalitza una etapa la Fundació continua estant atenta. A més de gestionar un projecte amb molta solidaritat i emoció des de la prevenció a través de l’art.

A més, en 2025 vas rebre el Premi al Talent Jove en el 92é Saló de Tardor de Madrid i posteriorment vas ser seleccionat en el 60é i 61é Premi Reina Sofia, ampliant així la teua projecció nacional. Et mous molt perquè això últim va ocórrer a Madrid.
Enguany a més he sigut seleccionat en el 93é Saló de Tardor de Madrid i veurem si tenim sort. I l’any vinent el repte serà presentar-me a una categoria sense diversitat funcional.

Una de les teues creacions va formar part d’una exposició temporal en el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA).
Va ser d’una sola obra però molt interessant.

Quins projectes tens plantejats per al futur?
El meu desig és només pintar i tindre segell propi és fonamental.