La Fundació Mediterráneo  ha depositat aquest dimarts en la Caixa de les Lletres de l’Institut Cervantes el manuscrit original de La señorita de Trevélez, una de les obres fonamentals de Carlos Arniches (Alacant, 1866-Madrid, 1943) i una de les peces més destacades del llegat documental del dramaturg que custodia la Fundació.

El manuscrit ha quedat depositat en la caixa número 1507 de l’antiga cambra cuirassada de l’Institut Cervantes a Madrid, acompanyat per una ploma amb la qual escrivia Arniches i per un retrat aportat per la seua família. La iniciativa incorpora així el nom de l’autor al projecte amb el qual el Cervantes conserva testimoniatges simbòlics d’algunes de les figures més rellevants de la cultura en espanyol.

En l’acte han participat la secretària general de l’Institut Cervantes, Carmen Noguero; Paloma Arniches, neta de l’escriptor; Joseba Barrón, besnet de l’autor; i el president de la Fundació Mediterráneo, Luis Boyer. El director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero, ha intervingut mitjançant un vídeo.

També han assistit com a testimonis d’honor Íñigo de Barrón, besnet de Arniches; la directora de la Fundació Mediterráneo, Carmen Morales; el secretari del seu Patronat, José María Ayala; i la responsable de l’Arxiu de la Fundació Mediterrani, Inés Chamón.

Una peça fonamental del llegat que custodia la Fundació Mediterrani

La Fundació Mediterráneo conserva el llegat de Carlos Arniches, integrat per una extensa documentació relacionada amb la seua producció teatral, entre la qual figuren manuscrits originals i fins i tot obres inèdites com La cistella i la porra. El depòsit realitzat en la Caixa de les Lletres suposa una nova acció per a afavorir el coneixement i la difusió pública d’un dels grans fons literaris custodiats per la institució.

Luis Boyer ha destacat durant l’acte el caràcter simbòlic de la iniciativa: «Ara ens han obert aquesta caixa, una càpsula del temps, i és una satisfacció molt gran la col·laboració que hi ha hagut sempre amb la família».

El president de la Fundació ha incidit així mateix en la importància que una peça tan representativa del llegat puga incorporar-se a la Caixa de les Lletres, projectant la figura de Arniches i la seua obra des d’un espai de referència internacional per a la cultura en espanyol.

La neta del dramaturg, Paloma Arniches, ha assenyalat que era «un desig» de la família que alguna obra important de Arniches fora custodiada a Madrid. «El meu avi estarà molt content que el seu llegat ja siga ací, en les seues dues ciutats, Alacant i Madrid: que es recorde i es valore aquesta obra demostra que té una transcendència important», ha afirmat.

 

«La señorita de Trevélez», una obra cabdal del teatre espanyol

Estrenada en 1916, La señorita de Trevélez és una farsa tràgica en tres actes i una de les obres més reconegudes de Carlos Arniches. La història parteix de la cruel broma que un grup de joves ociosos organitza a costa de Flora de Trevélez en una xicoteta ciutat de províncies per a construir una crítica que transcendeix el costumisme i aborda qüestions com el masclisme, les convencions socials o la crueltat col·lectiva.

El besnet de l’escriptor, Joseba Barrón, ha destacat que es tracta de «una obra plena de matisos, on cada personatge interpel·la a l’espectador» i ha subratllat la vigència dels assumptes que planteja: «Arniches demostra el seu pensament sobre la dona, els joves, la seua crítica al masclisme o a l’aristocràcia provinciana i, en definitiva, són temes de molta actualitat que mereix que es continue representant».

Barrón ha recordat així mateix la influència de l’obra en escriptors posteriors i la seua importància per a l’evolució de la dramatúrgia espanyola: «És una obra cabdal per a la dramatúrgia espanyola i prototip per a la tia Tula de Unamuno, l’esperpent de Valle-Inclán i les solteres de Lorca».

També Luis García Montero ha assenyalat les connexions de Arniches amb la Generació del 27 i ha destacat com el dramaturg, partint del costumisme i la saviesa popular, va saber endinsar-se en les tècniques de la tragèdia grotesca i obrir camins que posteriorment desenvoluparien altres autors.

 

Alacant i Madrid, les dues ciutats de Arniches

El depòsit posseeix a més un especial significat biogràfic. Arniches va nàixer a Alacant, ciutat en la qual hui es conserva el seu llegat a través de la Fundació Mediterráneo, però va desenvolupar bona part de la seua trajectòria personal i professional a Madrid.

Joseba Barrón ha recordat durant l’acte que l’escriptor va estar «profundament enamorat» de la capital, la ciutat en la qual va viure les dificultats dels seus primers anys, va aconseguir l’èxit i va desenvolupar la seua vida familiar i professional. Eixa doble vinculació permet que el depòsit realitzat en la Caixa de les Lletres tendisca ara un pont simbòlic entre Alacant i Madrid entorn de la memòria del dramaturg.

Carlos Arniches va desenvolupar una extensa producció que va travessar gèneres com el sainet, la tragèdia grotesca, la comèdia i la sarsuela. Va iniciar la seua trajectòria lligat al costumisme madrileny i al gènere xic i va deixar títols com El sant de la Isidra (1898), La senyoreta de Trevélez (1916), Els cacics (1919) o És el meu home (1921).

Amb la incorporació del manuscrit de La señorita de Trevélez a la Caixa de les Lletres, la Fundació Mediterráneo continua la seua labor de conservació, investigació i difusió dels llegats culturals que custòdia, afavorint que documents fonamentals de la història literària espanyola transcendisquen l’àmbit de l’arxiu i tornen a ocupar un lloc actiu en la cultura contemporània.