Després de vint-i-cinc anys des del primer pla nacional, el nou document reforça l’accés a les cures pal·liatives com un dret de l’individu, independentment de la seua patologia o lloc de residència.

Un dels aspectes més destacats és l’evolució en la definició de la població diana. Les cures pal·liatives ja no es limiten a pacients en situació terminal amb un pronòstic inferior a sis mesos, sinó que se centren en el sofriment causat per la malaltia com a activador principal de l’atenció.

Aquest nou model assistencial respon a una realitat epidemiològica ineludible: s’estima que el 75% de les defuncions a Espanya es produeixen actualment a conseqüència de malalties cròniques que generen necessitats pal·liatives. El document destaca que, mentre el càncer representa un 25% d’aquestes morts, les malalties no oncològiques -com les demències, les insuficiències d’òrgan o la fragilitat avançada- suposen ja el 50%, la qual cosa estableix una proporció de dos casos no oncològics per cada cas de càncer.

Aquesta tendència es veu impulsada pel progressiu envelliment de la població, que ha elevat la prevalença de persones adultes amb necessitats pal·liatives a nivells d’entre el 1,4% i el 1,6% de la població general. En aquest escenari, el grup més nombrós de pacients ja no és l’oncològic, sinó el compost per persones amb multimorbiditat i fragilitat avançada, els qui sovint enfronten processos de deterioració més llargs i oscil·lants que requereixen un suport integral molt abans de la fase final de la vida

Un pilar fonamental de la nova estratègia és l’impuls de la identificació precoç de persones amb necessitats pal·liatives en tots els nivells del sistema de salut. Per a facilitar aquesta labor, es promourà la inclusió d’eines validades com el NECPAL 4.0 dins de la història clínica informatitzada, servint com una ajuda directa en la consulta perquè els professionals puguen valorar la complexitat de cada cas. La importància clínica d’aquesta mesura radica a permetre que l’enfocament pal·liatiu s’instaure de manera gradual i primerenca, assegurant que els pacients reben l’atenció adequada molt abans d’aconseguir la fase agònica o de final de vida

La nova estratègia posa un focus especial en la població infantil i adolescent, la prevalença de la qual a Espanya s’estima en 65 per cada 10.000 xiquets/as. Els aspectes més cridaners inclouen:

• Atenció Perinatal: Cobertura pal·liativa des de l’etapa prenatal i el diagnòstic de condicions incompatibles amb la vida extrauterina.

• Transició a la vida adulta: Garantia d’una transició no precipitada cap als recursos d’adults per a joves d’entre 19 i 24 anys, evitant la ruptura del vincle terapèutic en moments crítics.

• Educació: El compromís de garantir l’accés a l’educació mitjançant aules hospitalàries i suport domiciliari, permetent que el xiquet mantinga les seues relacions socials.

Per a evitar ingressos innecessaris en urgències, l’estratègia proposa garantir una atenció continuada les 24 hores, els 365 dies de l’any. Això es recolzarà en serveis d’atenció telefònica experta i l’ús de la telemedicina, especialment vital en zones rurals amb gran dispersió geogràfica.

Així mateix, s’estableix la figura del professional d’enllaç o infermera gestora de casos com a peça fonamental per a coordinar el trànsit del pacient entre l’hospital i el domicili, assegurant que el pla de cures personalitzat siga conegut per tots els nivells assistencials.

El document també aborda els determinants socials de la salut. Es reconeix la necessitat de combatre el biaix de gènere en l’avaluació del dolor -on les dones sovint han de declarar nivells de dolor més alts per a ser registrades- i de visibilitzar la càrrega emocional de les dones com a cuidadores informals. També es lluita contra l’edatisme, assegurant que les persones majors en residències reben una atenció de qualitat similar a la de l’entorn hospitalari.

Finalment, el Ministeri aposta pel model de «Comunitats Compassives», empoderant a la societat civil (veïns, amics i voluntaris) perquè s’involucren en l’acompanyament i les cures al final de la vida, normalitzant la mort com a part del cicle vital.

El document 2026-2030 per al desenvolupament de l’Estratègia de Cures Pal·liatives ha sigut fruit d’un procés col·laboratiu entre el Comité Institucional (Comunitats Autònomes) i un Comité Tècnic d’experts, societats científiques i associacions de pacients. L’objectiu últim és que cada persona a Espanya puga afrontar el final de la vida amb dignitat, suport psicosocial i un alleujament efectiu del sofriment garantint una atenció segura i de qualitat.