El Museu de Belles Arts d’Alacant ha presentat aquest matí un nou projecte expositiu que, a través d’una selecció de 77 peces d’art contemporani i disseny italià, reivindica la llibertat creativa i explora els vincles entre totes dues disciplines. “Disseny és llibertat” podrà visitar-se fins al 23 de maig de 2027.

 

La mostra reuneix obres de la col·lecció del segle XX i del segle XIX del MUBAG i peces de disseny italià procedents del ADI Design Museum de Milà. Com ha explicat el director del museu alacantí, Jorge A. Soler, que ha estat acompanyat pel seu homòleg milanés, Andrea Cancellato, “totes dues col·leccions estableixen un diàleg entre pintures i escultures amb projectes de destacats dissenyadors italians, entre ells creadors guardonats amb el Compasso d’Or, un dels premis internacionals més prestigiosos del disseny”.

 

La proposta, comissariada pel filòsof i historiador italià Aldo Colonetti i per la tècnica del MUBAG, María José Gadea, cobra un significat especial en 2026, any en què es compleixen 80 anys de la proclamació de la República Italiana i de la conquesta del vot femení a Itàlia, així com 50 anys del primer vot de les dones a Espanya. Aquestes commemoracions aporten un context històric a la mostra i reforcen la seua reflexió sobre els drets, la llibertat i el paper de les persones en la construcció d’una societat més oberta i igualitària.

 

La col·lecció d’art contemporani de la Diputació d’Alacant que s’exposa en el MUBAG està estretament vinculada a la figura de Mario Candela, artista i diputat provincial de Cultura entre 1979 i 1987. Amb l’arribada de la democràcia, Candela va impulsar una política cultural compromesa amb la renovació artística, la llibertat d’expressió i l’obertura als nous corrents creatius. Durant la seua carrera política en la institució, va adquirir bona part de l’obra que hui integra aquests fons i va promoure iniciatives com la Càtedra d’Art Cinètic i Investigació Visual, antecedent de l’actual Departament d’Art i Comunicació Visual Eusebio Sempere.

Com han explicat els comissaris de l’exposició, les primeres manifestacions de renovació es vinculen a l’Informalisme, amb defensors com Antoni Tàpies, Juana Francés, Manuel Rivera o Pablo Serrano. Posteriorment, durant les dècades de 1960 i 1970, el panorama evoluciona cap a propostes de denúncia social i humor crític, amb influències del Pop Art i una renovada atenció a la figuració i amb propostes de l’Equip Crònica, Juan Antonio Toledo, Toni Miró o Artur Heras, entre altres. Paral·lelament, es desenvolupa l’art cinètic i el Op Art, incorporant noves possibilitats tecnològiques i expressives amb obres de Vasarely, Le Parc, Cruz Díez i l’aportació espanyola de Yturralede i l’alacantí Sempere.

 

D’altra banda, el mapa dels productes de disseny s’organitza en quatre categories: ‘Els mestres fundadors’, ‘Els nous mestres’, ‘Art i disseny’ i ‘Disseny tecnològic’. Entre les peces de disseny destaquen les creacions figures com Gaetano Pesce, Bruno Munari, Marc Sadler, Alberto Meda, Philippe Starck, Giovanni Bonotto, Benedetta Mori Ubaldini, Anna Castelli Ferrieri o Paolo Ulian.

 

Aquesta mirada inèdita a la col·lecció, que convida als objectes representats en les obres exposades a cobrar veu, “permet revaloritzar la importància que les arts decoratives i industrials han tingut en la vida quotidiana de les persones al llarg de les diferents èpoques”, ha afirmat Gadea. Així mateix, ha afegit la tècnica, “reforça la concepció del MUBAG com un museu dedicat a les belles arts, compromés amb mostrar com aquestes són fruit de la creació humana i formen part de la nostra realitat, tant en les obres pictòriques com en la nostra vida quotidiana”.

 

La Finestra de l’Art

Paral·lelament, en l’exterior del ADI Museum de Milà s’exposa des de hui Trincea Fragile, una instal·lació de Marco Ferreri creada especialment per a l’exposició ‘Disseny és llibertat’. Està formada per dos murs de terra amb herbes silvestres que creguen un passatge simbòlic i els visitants participen en l’obra regant la terra i ajudant al fet que la peça cresca i es transforme. Aquest procés es podrà seguir en directe, durant tot el període expositiu, des d’una pantalla instal·lada en l’espai La Finestra de l’Art, que també exhibirà una maqueta de la instal·lació original.