Els treballs realitzats en la campanya d’excavacions que el Museu Arqueològic d’Alacant duu a terme en el jaciment del Tabayá a Asp han documentat nous habitatges i sepultures i han confirmat que aquest poblat de l’Edat del Bronze va estar ocupat durant més de mil anys.

 

El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha valorat molt positivament aquests últims avanços i ha manifestat que “la Diputació manté ferma la seua aposta per la investigació arqueològica a través de Pla d’Excavacions gestionat pel MARQ, que ens proporciona grans descobriments i excel·lents eines per a aprofundir en el nostre passat com a territori i conéixer la nostra història”.

 

Els treballs en El Tabayá, que van començar en 2023, compleixen enguany la seua quarta campanya consecutiva, dirigida per l’arqueòleg del MARQ Juan Antonio López Padilla dins del projecte “Societat i espai social en l’extrem nord-oriental del Argar”, inclòs en el Pla Provincial d’Excavacions i Investigacions Arqueològiques que impulsa la Diputació d’Alacant a través del MARQ. Aquest projecte d’excavació compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Asp, a través de la seua regidoria de Cultura i dels tècnics del Museu Històric Municipal.

 

En les campanyes més recents s’ha ampliat la superfície estudiada i això ha permés que s’hagen trobat noves estructures i habitatges. També s’han recuperat dades valuoses sobre les sepultures, que permeten reconstruir amb més detalle la història del poblat. A més, i gràcies entre altres dades a més de vint datacions per radiocarbono, hui se sap que el lloc va estar ocupat durant més de mil anys.

 

Entre les troballes més destacades hi ha nombrosos atuells de ceràmica fetes a mà, utensilis de pedra i d’os, així com adorns d’ivori i de petxina. Uns materials que aporten informació valuosa sobre la vida quotidiana dels seus habitants i confirmen el potencial d’un jaciment que encara guarda moltes incògnites, tal com ha explicat López Padilla.

 

El Tabayá és un dels jaciments de l’Edat del Bronze més importants de la província d’Alacant i un dels més rellevants del Sud-est peninsular. En aquest territori va viure la Cultura del Argar entre el 2200 i el 1500 a. C., fa uns 4.000 anys. Aquesta societat és considerada una de les més avançades de l’Europa del seu temps. El poblat és un dels enclavaments argàrics situats més al nord que actuava com un punt de control estratègic sobre la frontera que separava les terres del Argar, en el Baix Segura i el Baix Vinalopó, de les altres poblacions de l’Edat del Bronze del Mitjà i Alt Vinalopó.

 

Aquest enclavament es va excavar per primera vegada entre 1987 i 1991, en quatre campanyes dirigides per Mauro S. Hernández Pérez, catedràtic de Prehistòria de la Universitat d’Alacant. Uns treballs arqueològics que van mostrar que el lloc va estar habitat durant molt de temps i van traure a la llum diverses sepultures sota els habitatges, un costum típic de la cultura argàrica. En les dècades següents, el MARQ ha excavat altres jaciments de la mateixa època, com el Cabezo Pardo (Sant Isidre), Vessants del Castell (Callosa de Segura) i Sant Antón (Oriola).