Tan devaluat està hui el mèrit, tan pàl·lid, tan demacrat, tan arraconat es troba el mèrit en un racó del traster, tan apagat, tan exsangüe… Es mostra el mèrit, o el que queda d’ell, en un polsós llit, rondinaire i polsós llit, oferint el seu rostre cadavèric als visitants curiosos. El seu somriure cadavèric. Es podreix el mèrit en un llit atrotinat, entre enderrocs, en un llit penós de retorçats i herrumbrosos filferros. Assumpte del passat, eixe mèrit hui aniquilat, moribund, desprestigiat. Insignificant cosa, ridícul argument, menyspreable virtut. Tan devaluat està hui el mèrit, tan desdibuixat en el paper. Provoca desdeny a mans plenes i sonores riallades. Tan pàl·lid, tan demacrat. Tan difunt.

Com sembrar en aquests temps de vagues i covards, de gents peresoses i adotzenades, la majestuosa llavor del mèrit. En quin camp fèrtil podria tirar arrels i alçar després els seus braços al cel, com beneïdes espigues d’or. Com convéncer hui a un xiquet que el camí decent i valuós es recorre amb esforç i perseverança. Com convéncer-ho, si premiem igual al xiquet esforçat que al xiquet gandul, si brindem més temps i energia a disfressar el fracàs amb garlandes i estimulant confeti, si ens obstinem a ocultar la decepció i emmascarar-la amb rivets de festa. Com avivar la flama del mèrit, la poderosa i refulgent flama del mereixement, si innombrables vents s’alcen per onsevulla per a afeblir, per a sufocar eixa mateixa flama amb destenyida i repugnant apatia. Com encoratjar hui la lluita, la constància, la fermesa, la tenacitat. Com revestir de sinceres lloances un assoliment aconseguit amb determinació, amb verdader mèrit, abocant llàgrimes i suor, dedicant llargues nits en blanc, sacrificant èpoques sagrades de joventut, quan qualsevol mediocre, utilitzant una drecera, pot assaborir més ràpidament les mels amables del triomf.

Rares vegades es condecora la conducta exemplar. Poc o res importa la noblesa d’un sòlid ideal. S’han convertit en virtuts irrisòries la discreció, la humilitat, la prudència, la sensatesa. Contemplem amb menyspreu a la persona senzilla, escrupolosa, entusiasmada en la seua modesta i a penes lucrativa tasca. Trobem hui caricaturesc a l’individu formal, responsable, i apreciem elevades savieses en el xerraire, en l’ignorant sobreprotegido. Hem depositat en un grotesc altar a les persones respectuoses i honrades, geloses de la seua integritat, defensores de la dignitat, per a poder assenyalar-les sorollosament al nostre antull i fer d’elles el més vistós i divertida riota. Obrim els braços, estenem catifes i franquegem portes al trampós, a l’engalipador, al timador. Celebrem l’èxit dels farsants i repudiem l’abnegació de l’individu incorruptible.

Es podreix hui el mèrit en un llit brut i atrotinat, en un vell llit, commovedora i penosa, de retorçats i herrumbrosos filferros. Es podreix hui el mèrit, i aplaudim amb estúpida eufòria la seua decadència, la seua extinció, la nostra pròpia derrota.