Alacant ha culminat la rehabilitació de la Casa de la Misericòrdia amb una inversió de 13 milions d’euros i després de tres anys de treballs que recuperen per a la ciutat parteix del complex de les Cigarreras on desenvolupar un espai per a la innovació, l’expressió cultural i artística.

L’alcalde, Luis Barcala, ha assegurat que “la ciutat guanya un espai emblemàtic amb el futur museu i amb la generació de sales per a les arts, la innovació i la cultura, un espai comunitari, de convivència que connecta i revitalitza els barris de Carolines Baixes, Campoamor i Sant Antón”. “La rehabilitació de la Casa de la Misericòrdia suposarà un gran salt cultural perquè al costat de l’espai per a exposicions, que serà de referència nacional i internacional, s’habiliten sales on treballar i intercanviar idees que impulsen la vida cultural d’Alacant i també espais de convivència per als joves, els majors i el teixit associatiu”, ha assenyalat el primer edil.

Un grup de prop de 60 cigarreras s’ha convertit en les primeres persones que visiten el resultat de les obres sobre el seu antic lloc de treball que abasten 6.540 metres quadrats. “És el just perquè són els qui s’han deixat ací la vida treballant”, ha explicat l’alcalde, qui ha anunciat que “en el pla d’usos que s’està desenvolupant està previst un espai expositiu d’homenatge permanent a les dones i als homes, menys però també n’hi ha, que durant dècades van treballar a la Fàbrica de Tabacs”.

També han assistit els regidors d’Urbanisme, Antonio Peral, Plans Estratègics i Projectes Europeus, Luis Morata, i Cultura, Nayma Beldjiali, així com el director general de Projectes i Obres, Luis Gaona.

Complex Cigarreras

El conjunt monumental conegut com Les Cigarreras compta amb una rica història de més de 250 anys. La seua evolució és el resultat de dos grans processos constructius que es van unir en el temps. L’origen del conjunt es troba en l’antiga Casa de Misericòrdia, un destacat element del patrimoni alacantí del segle XVIII d’ús religiós i assistencial sobre la qual posteriorment es va assentar la Fàbrica de Tabacs, iniciant una transformació industrial que va durar més d’un segle.

La Casa de la Misericòrdia va ser impulsada pel bisbe Joan Elías Gómez de Terán amb una fi purament social i religiós. Les obres principals del complex van acabar l’any 1751, i l’església del Sagrat Cor es va consagrar un any més tard. En 1801 la història de l’edifici va donar un gir radical en començar la seua transformació en fàbrica de tabacs. Aquest canvi va suposar una progressiva modificació de l’espai, on els antics claustres i estades religioses van començar a compartimentar-se per a albergar tallers i magatzems.

Dins del gran conjunt monumental la fase finalitzada correspon a la Casa de la Misericòrdia, fase 1 en el Pla Director que es trobava dividida en dos subfases. La recuperació s’emmarca dins de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (EDUSI) per a la revitalització dels barris confrontants i es convertirà en part indispensable en el desenvolupament del nou eix cultural i social “Alacant Nou Centre” que comprén Les Cigarreras, el ADDA, la Plaça de Bous reconvertida en espai multiusos i l’edifici que alberga a la Comandància de la Guàrdia Civil una vegada que es trasllade a Rabasa.

Orthem, Serveis i Actuacions Ambientals, és l’empresa que s’ha encarregat dels treballs sota la direcció de l’arquitecte Ramón Esteve.

Troballes

Els treballs d’excavació arqueològica han superat les expectatives inicials en traure a la llum nombrosos i importants testimoniatges del passat que es creien perduts, dels quals s’han encarregat Arquealia. Per exemple, un refugi antiaeri de la Guerra Civil que romania ocult sota l’ala nord de l’edifici amb una galeria voltada d’uns 17 metres de llarg que serà visitable. També elements de gran valor com un arc ogival singular en la primera planta del deambulatori nord que s’ha integrat visualment.

També restes d’una antiga font de pedra, arquerías ocultes sota capes de ciment, un aljub i grafitis històrics gravats sobre les pilastres. I s’ha descobert l’antiga calçada empedrada d’accés i un paviment de lloses de pedra.