Les obres en un solar privat de la Albufereta han tret a la llum una necròpoli ibèrica amb nombroses armes de l’elit guerrera i un pebetero amb rostre de dona que s’atribueix a la deessa Tanit. En tractar-se d’una àrea de vigilància arqueològica, la promotora de les obres va contractar l’empresa Arquealia perquè fera els treballs pertinents tal com preveu la legislació autonòmica, que han estat supervisats per l’àrea de Patrimoni Integral de l’Ajuntament d’Alacant.

Durant la intervenció arqueològica es va descobrir una important necròpoli d’època ibèrica, datada en l’últim terç del segle III a. C. Per al cap de Patrimoni Integral, José Manuel Pérez Burgos, es tracta de “un jaciment excepcional amb peces molt interessants que mereixen una publicació científica i la seua futura exposició pública”. Tot el material trobat en l’excavació passa a ser custodiat per l’Ajuntament en els magatzems del Museu de la Ciutat.

La regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, ha assenyalat que “estem d’enhorabona amb aquesta troballa que ens permetrà conéixer millor la rica història d’Alacant i que se suma a altres importants jaciments ibers ja descoberts i estudiats a la nostra ciutat”.

Els arqueòlegs Jesús Moratalla i Gabriel Segura, de l’empresa Arquealia, i directors de la intervenció, realitzen actualment la memòria científica de l’excavació. De moment poden avançar que es tracta d’un cementeri familiar compost per quatre tombes, amb abundància de depòsits funeraris, on l’armament adquireix un gran protagonisme, a més dels elements de vestimenta o vinculats al comerç.

Llances, ganivets, escuts i adorns

Després de l’excavació de les tombes i de dues àrees rituals es documenten armes, generalment mostrant la panòplia completa del guerrer ibèric, rics conjunts d’elements de vestimenta i adorn en bronze. A les falcatas, ganivets, llances, escuts, bocades de cavall, esperons i javelines llargues —soliferreum— o curtes —pilum— s’uneix un riquíssim conjunt de bronzes, entre els quals destaquen els elements de vestimenta i adorn, com les fíbulas, a més d’un extraordinari, per rar, lot de platerets de balança trobats en dues de les tombes, acompanyats de diversos ponderals en una d’elles.

Com a part dels aixovars s’ha localitzat un pebetero en forma de cap femení en un perfecte estat de conservació que pot atribuir-se a la deessa Tanit, així com una roda de carro i un fragment d’escultura ibèrica identificat com la peülla d’un cérvido tallada en pedra. També un conjunt d’una trentena de xicotets gots emprats en un banquet col·lectiu.

Les peces inclinen als experts a datar la necròpoli durant la conquesta bárquida de les terres del sud-est espanyol, i la vinculen al jaciment del Tossal de Manises, la fundació del qual en el context bèl·lic d’època bárquida ja ha sigut assenyalades pels seus excavadors.

En aquesta necròpoli estava enterrada probablement una gens militar d’un mateix llinatge o família, reunits fora de l’àrea principal d’enterraments de la Albufereta, emplaçada a 300 metres al sud-oest. Aquest fet vindria a marcar el seu estatus diferenciador, més enllà fins i tot de la pròpia entitat dels seus aixovars. Per això, a mode d’hipòtesi preliminar mancant l’estudi complet de totes les evidències materials documentades i ara en procés d’estudi, els responsables de Arquealia vinculen aquesta necròpoli excavada amb l’elit guerrera de l’exèrcit iber.