El Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) ha presentat aquest dijous la nova exposició “Del color en l’art (Coloramas)”, realitzada en col·laboració amb la Fundació Juan March de Madrid. La mostra, que exhibeix el treball d’una sèrie d’artistes contemporanis on el color és el principi essencial de la composició, podrà visitar-se fins al 13 de setembre.

«Del color en l’art (Coloramas)” té el seu origen en “L’has de veure. L’autonomia del color en l’art abstracte”, mostra celebrada en la Fundació Juan March de Madrid en 2025 i és resultat de la col·laboració i suport entre totes dues institucions. Totes les obres d’art pertanyen a les col·leccions del MACA i recorren 75 anys, des de 1949 fins a 2025. La selecció d’artistes, estils, tècniques i materials reflecteix tant la complexitat dels llenguatges contemporanis com la riquesa i varietat de les col·leccions d’aquest museu, tant en propietat com en depòsit.

La regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, ha assegurat que “l’exposició és molt completa, didàctica i atractiva per a qui vulga endinsar-se un poc més en el món del color i els seus secrets. A més, crec que té molt interés tant per als qui tenen coneixements d’art com per als qui comencen a interessar-se perquè s’aprén molt del paper que juga el color en el procés creatiu al llarg de la seua història”. L’edil ha realitzat “una crida a alacantins i visitants que vinguen aquest estiu perquè visiten aquesta mostra” al mateix temps que ha agraït a la Fundació Juan March “la seua col·laboració perquè puguem tindre a Alacant una exposició com Coloramas”.

Les comissàries de l’exposició, María Zozaya, cap de Projectes Expositius en la Fundació Juan March, i Rosa Castells, conservadora del MACA, han explicat que “per primera vegada exhibim obres de totes les col·leccions el MACA, tant de les que tenim en propietat com són la Col·lecció Art Segle XX, la col·lecció Juana Francés, la Col·lecció Eusebio Sempere i la col·lecció Michael Jenkins i Javier Romero, així com de les quals tenim en depòsit: huit peces de la col·lecció d’art contemporani de la Fundació Mediterrani a les quals s’han sumat dues peces acabades de depositar per Michael Jenkins i Javier Romero de la seua col·lecció particular, i una obra de la Col·lecció pictòrica municipal”.

«El color no existeix, però el món és inimaginable sense ell. Com a fenomen, en tots els sentits, ha sigut present en el pensament i en les arts des de les pintures rupestres fins als experiments digitals contemporanis. Per a molts artistes ha constituït el centre de la seua pràctica, i per a filòsofs i científics ha proporcionat abundant material per a la reflexió i el debat”, ha explicat Zozaya.

Espais singulars

Al costat de les obres, la mostra ofereix dos espais singulars. El primer, abans d’entrar a la sala, és un xicotet gabinet de curiositats on descobrir l’origen del color a través de minerals, plantes tintòries, pigments, tints naturals i les seues aplicacions en tèxtils. Se sumen a això mostres de pigments sintètics i industrials, testimoniatges d’invencions —com la patent del color en tubs—, i també documents que apunten a la impregnació ideològica, política i social del color. Els materials que es mostren en aquest gabinet són fruit de la col·laboració amb la Real Fàbrica de Tapissos Santa Bàrbara de Madrid i a la generositat d’Ana Roquero, experta en tints i col·leccionista d’aquestes xicotetes joies.

Després de la sala blanca on es mostren les obres i separat visualment d’ella es troba Coloramas. Una experiència expansiva en un espai que recorda els antics diaporames, les cambres fosques o els zoótropos, i en el qual un relat audiovisual narra la fascinant història del color i la seua progressió, primer gradual i després de ruptura, cap a l’autonomia. Coloramas es desplega en escenes que exploren el color com a fenomen físic, construcció perceptiva i llenguatge simbòlic.

A més, la mostra compta amb un espai educatiu, mescla de reflexió i joc, “Llindar cromàtic”, on experimentar amb la mescla de colors per mitjà dels dos sistemes que es coneixen, per sostracció o per addició en funció de la llum o l’absència d’ella.

Anibal Santaella, comissari digital de l’audiovisual de Coloramas, ha afirmat que “abordem el color des del punt de vista científic, com a ona electromagnètica que arriba al cervell, així com des del punt de vista de la seua importància artística”.

En la història de l’art, la importància del color ha sigut discutida i impugnada amb freqüència. Va ser l’aparició de l’art abstracte a principis del segle XX la que va alliberar el color dels dictats de la representació i de la primacia de la línia. Per primera vegada, el color va poder existir per la seua pròpia presència en l’obra, sense estar subjecte a models narratius ni a altres elements de valor gràfic: va deixar de ser adjectiu per a convertir-se en substantiu. Aquesta exposició és una bona mostra d’això.