El MACA exposa la fotografia “Mare de Srebrenica» de Almin Zrno en col·laboració amb l’Ars Aevi, Museum of Contemporary Art de Sarajevo que li ha convidat a través de l’Ambaixada de Bòsnia i Hercegovina a Espanya a un projecte d’art global que cada any convoca a galeries i museus de tot el món amb l’objectiu de preservar la memòria, generar consciència i combatre la negació d’aquesta tragèdia ocorreguda en 1995 en aquesta ciutat bosniana.

El membre de la Presidència de Bòsnia i Hercegovina, Zeljko Komsic, i l’ambaixadora a Espanya, Vesna Andree Zaimovic, han sigut rebuts en el MACA per la regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, i el de Presidència, Antonio Peral, així com la conservadora del museu, Rosa Castells. També va assistir el director de Casa Mediterrani, Andrés Perelló, on a continuació es va traslladar la comitiva bosniana per a commemorar en un acte institucional el genocidi.

Beldjilali i Peral van coincidir a assenyalar que “l’art és una eina molt potent per a despertar consciències i evitar que tragèdies com la de Srebrenica es repetisquen”.

Oplus_131072

L’Assemblea General de Nacions Unides, mitjançant la resolució 78/282, adoptada el 23 de maig de 2024, va declarar l’11 de juliol com a Dia Internacional de Record del Genocidi de Srebrenica i entorn d’eixa data, el Museum of Contemporary Art Ars Aevi de Sarajevo proposa l’exposició de la fotografia “Mare de Srebrenica”, de l’artista Almin Zrno presa en 2001. Es tracta d’una imatge de gran força simbòlica, que condensa el silenci, el dol i la dignitat; una obra que convoca a la introspecció i a la compassió, i que dona testimoniatge d’horrors que excedeixen el llenguatge, convertint-se en símbol del dolor.

Castells va explicar que la fotografia s’exposarà fins a finals de mes al costat de l’oli “Montserrat criant núm. 2”, de l’artista Julio González pintat entre 1936-1940 per a representar “el dolor universal en la figura d’una mare davant la guerra”.

D’aquesta manera es crea un diàleg artístic sobre el dolor universal. Les dues imatges comparteixen una mateixa força expressiva perquè representen quasi una mateixa dona, mare universal, amb un mocador nuat sota la barbeta, la boca oberta o tancada en un crit sord, els ulls tancats, el rostre solcat per arrugues profundes que registren el dolor extrem, explica la conservadora. El crit no se sent, però s’intueix amb claredat. Les dues obres van ser concebudes en un mateix context de guerra, amb diverses dècades de diferència, atorgant a l’art no sols la possibilitat del gaudi estètic, sinó la d’actuar com a testimoniatge i com a acte de resistència enfront de l’oblit.