El Grup de Cooperació (GC) per a la Innovació, a través del projecte GRAMOLA, ha instal·lat sensors de temperatura i humitat, tres tipus de malles i està duent a terme aplicacions de tractaments sostenibles en parcel·les experimentals. L’objectiu d’aquestes accions és comprovar si aquestes pràctiques agràries contribueixen a fer front a l’impacte del canvi climàtic, reduir alteracions fisiològiques en el arilo i millorar la qualitat de la magrana mollar d’Elx, l’única del món amb Denominació d’Origen Protegida (DOP).

El GC està format per l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), la DOP de la Granada Mollar d’Elx i l’empresa Germans Fonts 2022 SL, amb la col·laboració de l’Estació Experimental Agrària d’Elx. El projecte té una duració de dos anys i compta amb el cofinançament de la Unió Europea, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca de la Generalitat Valenciana a través de les ajudes dels fons FEADER.

Sensors per a conéixer les condicions en les quals es desenvolupa el fruit

Els treballs s’estan duent a terme fonamentalment en dues parcel·les. En una d’elles es desenvolupa el ventall complet de tractaments, mentre que la segona serveix de suport per a contrastar el comportament del cultiu amb malla i sense malla, tal com assenyala Belén Martínez Alcántara, investigadora de la Unitat d’Agricultura Sostenible de l’IVIA i corresponsable del projecte, juntament amb Ana Quiñones Oliver.

En ambdues s’ha instal·lat un sistema de monitoratge continu compost per sondes de temperatura i humitat del sòl i de l’ambient, complementat amb sensors de temperatura situats en la copa de l’arbre, la qual cosa permet registrar dades en temps real i conéixer les condicions a les quals està sotmés el fruit durant el seu desenvolupament.

“Estem seguint tot el procés mitjançant diferents tractaments i mostrejos. El cultiu està monitorat en tot moment per a conéixer les condicions que té el fruit al llarg del seu creixement”, indica Martínez Alcántara.

Tres tipus de malles sobre una superfície de 1.200 metres quadrats

Una part de l’assaig consisteix en la instal·lació de 1.200 metres quadrats d’ombreig, distribuïts en tres zones de 400 metres quadrats. Cadascuna utilitza una malla amb propietats, materials i colors diferents, la qual cosa permet modificar tant la quantitat com el tipus de llum que rep l’arbre.

Les malles es van instal·lar al juny, coincidint amb el període de major radiació solar, i romandran instal·lades fins a setembre. Després es retiraran perquè el fruit complete la seua maduració en les condicions habituals. L’estructura és fixa, de manera que les malles podran tornar a estendre’s durant el mateix període de la pròxima campanya.

Julia Morales, investigadora del projecte, explica que amb aquest maneig es busca reduir la temperatura del fruit. “Una de les hipòtesis que estem estudiant és si les elevades temperatures associades al nou escenari climàtic poden estar darrere d’aquestes alteracions. Encara no ho sabem i precisament per això estem intentant baixar la temperatura de l’arbre i comprovar la seua resposta”, afirma.

Aplicacions enfront de l’estrés tèrmic i la radiació solar

De manera paral·lela, des de principis de juny s’estan assajant tractaments foliars amb aplicacions basades en caolí i silici. Aquests productes actuen com a protectors del fruit enfront de l’estrés tèrmic i la radiació solar, amb la finalitat de reduir la seua temperatura mitjançant una alternativa que puga aplicar-se directament sobre l’arbre amb la maquinària habitual.

“Les aplicacions es realitzen cada tres setmanes i seguiran fins a principis de setembre, de manera paral·lela a l’assaig amb les malles, per a poder comparar els dos tipus de maneig en camp”, detalla Morals.

Al llarg de tot el cicle s’estan efectuant diferents mostrejos per a caracteritzar l’evolució de les alteracions i relacionar-les amb les condicions ambientals i l’estat del cultiu. El projecte també analitzarà el perfil nutricional, hormonal i metabolómico del fruit i avaluarà el seu comportament durant la conservació en fred i la posterior comercialització.

Per al Consell Regulador de la DOP de la magrana Mollar d’Elx “aprofundir en l’origen de les alteracions internes del fruit i establir mesures sostenibles per a reduir la seua incidència resulta clau per a preservar la seua qualitat diferenciada, reforçar la competitivitat del sector i protegir una magrana única que destaca per qualitats com el seu sabor dolç i la seua llavor blana”.

L’estudi es durà a terme durant dues campanyes

El procés complet es repetirà durant la següent campanya per a comprovar si els resultats són reproduïbles sota condicions climàtiques diferents.

“En els assajos de camp és necessari contrastar les dades d’almenys dues campanyes perquè les variables climàtiques generen escenaris distints i la resposta no sempre té per què ser la mateixa”, precisa la investigadora Belén Martínez Alcántara.

En finalitzar el projecte, el grup de cooperació espera disposar d’una radiografia més precisa sobre com evolucionen aquests desordres durant el creixement i desenvolupament del fruit, determinar en quin moment apareixen i comprovar si algun dels tractaments assajats permet reduir la seua incidència.