L’Arxiu Municipal d’Alacant repassa la petjada del Quixot de la Manxa en la història de les Fogueres de Sant Joan. En els finestrals de l’edifici del carrer Llauradors exposa fotografies de fogueres, portades de barraques i llibrets que de manera ininterrompuda han inclòs a l’enginyós gentilhome des de 1929.

La regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, ha animat “a acostar-se a l’Arxiu Municipal per a conéixer aquesta curiosa història que uneix a Cervantes i la seua obra més universal amb la nostra Festa”.

La mostra es podrà veure fins al pròxim 5 de juliol i es completa a l’interior amb uns panells dedicats al mestre Luis Torregrosa, compositor de l’himne de les Fogueres, així com de fotografies i documents de les festes de fa 50 anys.

En el capítol 61 del Quixot de la Manxa, el seu protagonista al costat de Sancho Panza veuen la mar per primera vegada a Barcelona: «Van arribar a la seua platja la vespra de Sant Joan a la nit». Ja esmenta Cervantes la nit màgica de les Festes que més de tres segles després es van oficialitzar a Alacant. I des de 1929 les fogueres han mantingut presents al Quixot, Sancho i al seu autor en diferents moments de la Festa en totes i cadascuna de les dècades transcorregudes.

L’exposició arreplega les següents: El Quixot dels Fogueres, de José Marced, per a la foguera de Benito Pérez Galdós de 1929. El monument a Cervantes, foguera de Pepe Amat, plantada al carrer Sant Vicent en 1930. La Foguera Placa de les Monges de 1934, de lema “Decadència”, de Domingo Tafalla. La Foguera General Primo de Rivera-Camarada Mácia, de José Pérez Gil, en 1941. La foguera del districte de la Rambla dels artistes Pantoja i Baeza amb el monument “La Hispanitat” en 1941. La foguera del Mercat Central, obra de Pantoja amb el lema “La ciutat encantada”, de 1949. La Foguera de Benalúa de 1952 de l’artista Jaime Giner Palacios “Somos Així”.

Amb el Lema “Passat i present de la urbanitat” va plantar la Foguera d’Alfonso el Savi de 1953, obra de Ramón Marco. el Quixot també cavalca en la foguera del Mercat Central de 1957 titulada “El somni”, obra de Juan Capella Guillén. En 1960 Remigio Soler va construir la foguera “el Quixot i l’actualitat” per al districte de Benalúa. La Foguera de Sagrada Família de 1963, “Descobridors”, obra també de Remigio Soler. En 1968 el barri de Francisco Albert va plantar la foguera de l’artista Francisco Granja Velázquez de lema “Que bonic és tot l’espanyol!” on també estava el Quixot.

La barraca “Block i Mostres”, una de les barraques importants d’eixos anys va homenatjar en 1972 al «cavaller de la trista figura» amb una gran portada obra de l’artista Luis López Sarabia. La portada del llibret de la Barraca “Així no fem cap de bestiar” 1973 mostra també un motiu quixotesc / cervantino.

En 1981 la comissió de la foguera del barri de Tómbola, va dedicar la portada de la seua llibret al Quixot i Sancho Panza. Les fogueres infantils en els anys 1982-1983 de Calderón de la Barca-Plaza d’Espanya, del districte d’Hernán Cortés, de Puente la Vilavella, Carolines Altes i en 1987 de Sant Nicolás de Bari-Benisaudet van representar escenes del Quixot.

El mite cervantino també apareix en la portada de la Barraca “Els Chuanos” de 1997 de Ramón Marco i en l’obra dels artistes Juan Carlos Benítez i Domingo Valero per al districte de Benalúa l’any 2004.