Els artistes Miquel Navarro i Andrés Rábago “El Roto” en la seua faceta de pintor conviden a la reflexió amb les seues dues exposicions en la Llotja del Peix que es podran gaudir fins el mes vinent de novembre.

La regidora de Cultura, Nayma Beldjilali ha assenyalat que “és un autèntic luxe comptar amb aquestes exposicions de gran qualitat que juntament amb els Diàlegs Traçats de Manuel Galdón i Xavier Monsalvatge completen una oferta molt interessant aquest estiu en la Llotja del Peix perquè la gaudisquen alacantins i visitants”.

A la inauguració, al costat de la regidora de Cultura, han assistit la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Nicolás Bugeda, i el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón.

Miquel Navarro (Mislata, 1945) desenvolupa una obra centrada en la ciutat entesa com a estructura simbòlica, material i temporal. L’exposició «La ciutat de les torres», concebuda com una instal·lació, reuneix un conjunt d’escultures que condensen els eixos fonamentals de la seua pràctica, la verticalitat com a forma persistent del pensament urbà, la matèria com a registre del temps i la ciutat com a organisme viu travessat per tensions.

Més que objectes aïllats, els elements s’articulen com un sistema de relacions que suggereix recorreguts, pauses i zones de concentració, convidant a l’espectador a una experiència espacial i reflexiva.

Miquel Navarro va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques en 1986, i la seua obra forma part de destacades col·leccions nacionals i internacionals, entre elles les del Museu Reina Sofia, el Centre Pompidou o el Museu Guggenheim.

Per part seua, Andrés Rábago proposa recórrer eixe museu interior on dialoguen passat i present. En ell, Rábago no imita als seus mestres, sinó que els reactiva per a pensar el nostre temps.

En “Museu Imaginari” Rábago travessa la història de la pintura des del Quattrocento fins a la modernitat des de Piero della Francesca a Edward Hopper.

Rábago (Madrid, 1947) ha desenvolupat una trajectòria singular baix tres identitats: OPS, El Roto i el seu propi nom per a la pintura. Com a dibuixant satíric, actiu des de finals dels anys seixanta i durant dècades en la premsa espanyola, ha exercit una crítica incisiva del poder i les contradiccions socials. Com a pintor, en canvi, desplega un àmbit més silenciós i contemplatiu, on el color pla, la llum i la composició geomètrica generen escenes suspeses, sovint deshabitades o protagonitzades per figures aïllades.