L’Ajuntament d’Oriola ha commemorat aquest dijous, 15 d’octubre, el ‘Dia Internacional del Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal’ amb un acte celebrat en el Racó del Record, situat en la Glorieta Gabriel Miró, un espai dedicat a la memòria dels xiquets i xiquetes morts durant l’embaràs, el part o poc després de nàixer. L’alcalde d’Oriola, Pepe Vegara, i la regidora de Sanitat, Irene Celdrán, acompanyats per altres membres de la corporació municipal, han participat en aquesta commemoració, en la qual s’ha retut homenatge als bebés morts i s’ha reivindicat el dret de les seues famílies a rebre una atenció digna, respectuosa i un acompanyament adequat durant el procés de dol.

La jornada ha comptat amb la intervenció de la regidora de Sanitat i la lectura del manifest de la Federació Espanyola de Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal (FEDUP), a càrrec de Sonia Tormo, mare en dol perinatal, que enguany s’ha centrat en la necessitat que el reconeixement social d’aquestes pèrdues es traduïsca en drets efectius per a totes les famílies, sota el lema “El nostre dol mereix drets, no sols reconeixement”.

Durant la seua intervenció, Irene Celdrán ha dirigit unes paraules especialment emotives a les mares, pares i famílies que han patit la pèrdua d’un fill, recordant que “hi ha comiats per a les quals ningú està preparat i hi ha una especialment dolorosa: haver de dir adeu a un fill al qual a penes has tingut temps de dir-li hola”.

La regidora ha posat de manifest el profund impacte emocional que suposa aquesta experiència i el buit que deixa en els qui havien començat a construir un futur al costat dels seus fills. “Darrere de cada pèrdua hi ha una mare que va somiar amb abraçar al seu bebé, un pare que va imaginar com seria agafar-lo de la mà i una família que havia començat a construir un futur ple d’il·lusions. I, de sobte, tots eixos somnis es converteixen en silenci. Un silenci que fa mal, una habitació que es queda buida i uns braços que esperaven abraçar i que de sobte es queden sense ningú a qui sostindre”, ha expressat.

Celdrán ha insistit que la duració d’una vida no determina l’amor ni el vincle que una família estableix amb els seus fills. “No importa quant temps van ser ací, no importa si van poder abraçar-los durant uns minuts, uns dies o si mai van arribar a tindre’ls entre els seus braços. Van ser els seus fills, van tindre un nom, una història i un lloc en la seua família, i sempre el tindran”, ha afirmat.

En aquest sentit, ha volgut traslladar un missatge de suport a totes les famílies que travessen aquesta situació, defensant el seu dret a viure el dol sense pressions, a expressar els seus sentiments i a conservar el record dels seus fills. “Hui vull mirar amb tot el meu afecte a eixos papàs i dir-los que no estan sols, que tenen dret a plorar, a recordar, a parlar d’ells i a mantindre viva la seua memòria”, ha manifestat.

La regidora de Sanitat també ha fet referència a la importància d’evitar comentaris que, fins i tot realitzats amb bona intenció, poden augmentar el sofriment de les famílies en minimitzar la seua pèrdua. “Que ningú els diga que els han d’oblidar, que han de passar pàgina o que algun dia altre fill omplirà eixe buit. Perquè un fill mai substitueix a un altre i l’amor no desapareix perquè una vida haja sigut massa curta”, ha assenyalat.

Així mateix, Irene Celdrán ha reiterat el compromís de la Regidoria de Sanitat amb la visibilització del dol gestacional, perinatal i neonatal i amb la necessitat de continuar avançant cap a una atenció més sensible i respectuosa.

“Com a regidora de Sanitat de l’Ajuntament d’Oriola vull expressar el meu compromís de continuar donant visibilitat al dol perinatal, que durant massa temps s’ha viscut en silenci, i recordar la importància d’acompanyar a les famílies amb sensibilitat i respecte”, ha destacat.

Abans de donar pas a la lectura del manifest, Celdrán ha dedicat unes últimes paraules als bebés morts i a les seues famílies. “Tant de bo la vida us haguera regalat més temps, més abraçades, més besos, més moments i més records. Però encara que els seus passos mai van arribar a recórrer els nostres camins, van deixar petjades que ningú podrà esborrar”, ha expressat.

La regidora ha conclòs la seua intervenció recordant que “hi ha fills que no podem portar de la mà, però sempre portarem en el cor. Hui Orihuela recorda a tots eixos xicotets i abraça amb tot el seu afecte a les seues famílies”.

Després de les paraules d’Irene Celdrán, Sonia Tormo ha procedit a la lectura del manifest elaborat per la Federació Espanyola de Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal, que enguany posa l’accent en la necessitat de garantir drets sanitaris, laborals, jurídics i emocionals a les famílies afectades.

El manifest reconeix els avanços experimentats durant els últims anys en la visibilització del dol i en la sensibilització de la societat i dels professionals sanitaris, encara que adverteix que encara persisteixen importants desigualtats en l’atenció que reben les famílies depenent del lloc on resideixen, del centre hospitalari al qual acudeixen o de les circumstàncies de la pèrdua.

“Durant anys hem treballat per a trencar el silenci, fer visible aquesta realitat i reclamar reconeixement, dignitat i reparació. Eixe camí ha obert converses, ha impulsat canvis i ha permés que moltes famílies troben paraules, cures i comunitat on abans només hi havia soledat”, arreplega el document.

No obstant això, la federació considera que eixe reconeixement ha d’anar acompanyat de mesures concretes que garantisquen una atenció adequada a totes les famílies, independentment de la seua situació personal o del moment de l’embaràs en el qual es produïsca la defunció. “Reconéixer no és suficient quan l’atenció depén del codi postal, de l’hospital, de les setmanes de gestació o de la sensibilitat de qui estiga de guàrdia. Un dret que depén de l’atzar no és encara un dret garantit”, ha llegit Sonia Tormo.

Entre les principals reivindicacions del manifest figura l’elaboració d’una estratègia estatal específica d’atenció a la mort i al dol gestacional, perinatal i neonatal, coordinada amb les comunitats autònomes, amb finançament suficient, objectius mesurables i mecanismes que permeten avaluar la seua aplicació.

Així mateix, es reclama la implantació de protocols obligatoris, actualitzats i avaluables en tots els centres sanitaris, tant públics com privats, que garantisquen una atenció digna i respectuosa en qualsevol circumstància, incloses les interrupcions de l’embaràs i les cures pal·liatives perinatals.

El document també insisteix en la necessitat de proporcionar formació especialitzada als professionals sanitaris, administratius, funeraris i de l’àmbit judicial i registral, amb especial atenció a la comunicació de males notícies, els drets de les famílies, la diversitat familiar, la perspectiva de gènere i la prevenció de situacions de violència obstètrica o que puguen incrementar el sofriment dels qui travessen una pèrdua.

Una altra de les reivindicacions fonamentals és que tots els hospitals disposen d’espais diferenciats, íntims i adequats perquè les famílies puguen acomiadar-se dels seus fills, així com de recursos que faciliten la creació de records, com a fotografies especialitzades, caixes de records o bressols d’abraçades, sempre d’acord amb la voluntat dels pares.

El manifest sol·licita igualment que les famílies reben informació clara, tant oral com escrita, perquè puguen prendre decisions sense pressions sobre el comiat, les proves diagnòstiques, l’autòpsia, la lactància, els tràmits administratius i el destí del cos dels seus fills.

En aquest sentit, es recorda que el dol afecta a mares, pares, parelles i a tot l’entorn familiar, i que la recuperació física i emocional de les dones requereix un seguiment específic, també en aquells casos en els quals el bebé mor durant l’embaràs o després del part.

La federació reclama, a més, atenció sanitària i psicològica especialitzada, gratuïta i accessible, permisos laborals retribuïts i específics per a les persones progenitores, així com el reconeixement registral voluntari de tots els bebés morts, amb nom i cognoms si així ho desitgen les seues famílies, independentment de les setmanes de gestació.

Entre les peticions també es troben les garanties perquè les interrupcions de l’embaràs puguen atendre’s en centres públics de proximitat, amb informació, intimitat i respecte, sense obstacles que provoquen desplaçaments innecessaris o situacions de desemparament; l’establiment de procediments transparents amb els serveis funeraris; la recopilació de dades públiques i l’impuls d’investigacions sobre la mortalitat gestacional, perinatal i neonatal i les seues conseqüències.

Així mateix, se sol·liciten mecanismes de reclamació i reparació per a aquelles famílies que hagen rebut una atenció negligent o deshumanitzada, juntament amb campanyes públiques de sensibilització que contribuïsquen a combatre el desconeixement, l’estigma i el silenci que encara envolten aquestes experiències.

El manifest recorda que els avanços aconseguits han sigut possibles gràcies a l’esforç de nombroses famílies, associacions i professionals que, després de viure la mort d’un fill durant l’embaràs, el part o poc després de nàixer, han decidit treballar per a ajudar a altres persones que es troben en circumstàncies similars.

No obstant això, adverteix que el reconeixement social encara no s’ha traduït en els mateixos drets, recursos i cures per a totes les famílies, per la qual cosa insisteix en la necessitat de continuar treballant de manera conjunta per a corregir aquestes desigualtats.

Una vegada finalitzada la lectura del manifest, Sonia Tormo ha volgut realitzar una reflexió personal sobre les crítiques rebudes durant la commemoració del passat any, lamentant que s’intentara polititzar un acte l’únic propòsit del qual és donar visibilitat al sofriment de les famílies que han perdut a un fill. “Qui em coneix sap que no em puc callar davant moltes injustícies i l’any passat algunes persones ens van titllar d’antiavortistes, quasi de feixistes, sense ni tan sols haver escoltat el manifest, polititzant aquest acte i menyspreant el dolor de tantes famílies i els nostres fills”, ha denunciat.

Tormo ha rebutjat que aquesta commemoració puga identificar-se amb una determinada posició política o ideològica i ha insistit que les famílies i associacions que participen en ella únicament reclamen respecte, comprensió i una atenció digna per als qui travessen una pèrdua gestacional, perinatal o neonatal.

“Des d’ací convide que s’escolten bé les paraules del manifest i entenguen que nosaltres no jutgem, independentment de les idees polítiques, raça, sexe o creences religioses de cada persona”, ha manifestat.

Així mateix, ha lamentat que s’utilitze una experiència tan dolorosa per a generar enfrontaments, recordant que la mort d’un fill durant l’embaràs, el part o poc després de nàixer pot afectar qualsevol família, amb independència de les seues creences o circumstàncies personals. “Això és un drama que li passa a moltes famílies i ens pot passar a qualsevol. Per això hem de continuar visibilitzant aquest dolor, on l’única cosa que demanem és empatia”, ha conclòs.

Durant la seua intervenció, Sonia Tormo també ha destacat la importància que Oriola compte amb el Racó del Record, un espai públic situat en la Glorieta Gabriel Miró que permet a les famílies disposar d’un lloc on recordar i honrar la memòria dels seus fills morts.

Tormo ha recordat que no totes les famílies tenen la possibilitat de comptar amb una sepultura o un lloc físic on acudir per a recordar als seus bebés, per la qual cosa l’existència d’aquest monument adquireix un significat especialment important per a moltes d’elles. “Oriola, com moltes altres ciutats que s’estan sumant a comptar amb una escultura, té la sort de disposar d’un Racó del Record que representa el dolor de tantes famílies. Algunes d’elles ni tan sols tenen el cos dels seus fills enterrat i troben ací consol i poden honrar així la memòria dels seus fills morts”, ha assenyalat.

En aquest sentit, ha agraït especialment la implicació del Rotary Club d’Oriola, entitat que va finançar l’escultura i va recolzar aquest projecte per a contribuir a donar visibilitat al dol perinatal i neonatal, trencar el silenci que durant anys ha acompanyat a aquestes pèrdues i oferir a les famílies un lloc en el qual recordar als seus fills.

L’escultura, presentada a l’octubre de 2024, constitueix un lloc de record i homenatge als bebés morts i a les seues famílies, així com un símbol del treball conjunt desenvolupat per entitats, professionals i institucions per a afavorir el reconeixement social d’aquest dol.

Tormo també ha volgut reconéixer la labor de Rocío Loino, impulsora del projecte Ales de Llum, pel seu treball d’acompanyament a les famílies a través de la fotografia del record, una iniciativa que permet conservar imatges dels bebés morts i que contribueix al fet que els seus pares puguen mantindre viva la seua memòria.

Així mateix, ha destacat la implicació d’aquest projecte en la formació de professionals sanitaris i en la millora dels protocols d’actuació perquè les famílies reben una atenció més humana, respectuosa i adaptada a les seues necessitats.

Sonia Tormo ha dirigit igualment paraules d’agraïment a la regidora de Sanitat, Irene Celdrán, pel seu suport continuat a les iniciatives destinades a visibilitzar el dol gestacional, perinatal i neonatal i per la seua implicació en l’impuls del protocol d’atenció a aquestes pèrdues a l’Hospital Baix Segura d’Oriola.

“Vull donar les gràcies a la Regidoria de Sanitat, a Irene Celdrán especialment, per tot el seu suport en el dol perinatal i neonatal i per haver fet també eixa força per a tindre el protocol al nostre Hospital del Baix Segura”, ha assenyalat.

De la mateixa manera, ha reconegut la col·laboració de l’Ajuntament d’Oriola per facilitar un espai públic per a la instal·lació del monument i ha agraït el treball dels professionals sanitaris de l’Hospital Baix Segura que participen en l’aplicació i millora del protocol d’atenció a les famílies.

En particular, ha destacat la sensibilitat i la implicació de les responsables dels diferents serveis, matrones i personal d’infermeria que treballen per a oferir un acompanyament més pròxim i respectuós durant aquestes situacions.

Tormo ha assegurat que aquests professionals estan treballant per a garantir el compliment del protocol i millorar l’atenció que reben les famílies, reconeixent personalment el seu compromís i la seua empatia.

També ha agraït la col·laboració de Caixa Rural Central, per la donació d’un bressol d’abraçades, un recurs que permet disposar de més temps per al comiat dels bebés morts, així com el treball de l’escultor Javier Camaño, esmentat durant la seua intervenció, i de totes les persones i entitats que han contribuït a fer realitat aquest espai de record.

D’altra banda, Sonia Tormo ha aprofitat la seua intervenció per a anunciar que l’escultura del Racó del Record serà traslladada a un altre emplaçament dins de la pròpia Glorieta Gabriel Miró, on s’instal·larà en un lloc més protegit i sobre una base de major altura.

Segons ha explicat, l’escultura ha patit alguns actes vandàlics i també colps provocats per pilotes, per la qual cosa s’ha considerat convenient millorar la seua ubicació per a garantir la seua conservació i evitar nous danys.

Tormo ha volgut aclarir que el trasllat es realitzarà dins del mateix espai de la Glorieta, de manera que les famílies puguen continuar disposant d’aquest lloc de record i homenatge, i ha informat d’aquesta actuació per a evitar possibles confusions quan el monument siga retirat de la seua ubicació actual.

Així mateix, ha comunicat que les IV Jornades del Dol Perinatal i Neonatal, que habitualment se celebren amb motiu del 15 d’octubre i que compten amb la col·laboració del Rotary Club d’Oriola i de la Regidoria de Sanitat, han hagut de suspendre’s enguany per motius aliens a l’organització.

No obstant això, ha assenyalat que no es descarta que aquestes jornades puguen celebrar-se en una altra data, aprofitant la futura reubicació de l’escultura del Racó del Record.

Abans de finalitzar, Sonia Tormo ha agraït l’assistència de totes les persones que han participat en la commemoració i el seu suport a la visibilització de la mort gestacional, perinatal i neonatal, insistint en la necessitat de continuar avançant perquè cap família haja d’afrontar aquesta experiència sense l’acompanyament i els recursos adequats.