El Museu Arqueològic d’Elda dedica la seua secció ‘La peça del trimestre’ a una destral prehistòrica de pedra polida, una troballa de gran rellevància per a conéixer els primers assentaments neolítics a la vall del Vinalopó i l’evolució de les formes de vida de les comunitats humanes que van habitar el territori fa uns 7.000 anys.

La peça, elaborada a partir d’un nòdul de sil·limanita, presenta un color blanc, una forma poligonal i una secció rectangular. Conserva un excel·lent estat de conservació, a excepció de la rematada posterior o taló, que està trencat. Les seues dimensions aconsegueixen els 12,5 centímetres de longitud màxima, 4,7 centímetres d’amplària i 3,2 centímetres de gruix.

El regidor de Patrimoni Històric, Iñaki Pérez Rico, ha destacat que “aquesta destral és molt més que una eina prehistòrica: és un testimoniatge excepcional de les primeres comunitats que van habitar el nostre territori i una mostra de l’enorme valor històric i arqueològic que conserva Elda. Conéixer i divulgar el nostre patrimoni és fonamental per a comprendre d’on venim i preservar la nostra memòria col·lectiva”.

Les destrals de pedra polida van ser eines característiques del Neolític, un període marcat per l’aparició de l’agricultura i la ramaderia i pel pas progressiu de les comunitats nòmades a formes de vida sedentàries. Aquests canvis van propiciar l’establiment de poblats i el desenvolupament de noves tècniques per a fabricar utensilis més resistents i precisos.

La funció principal d’aquestes destrals era tallar i colpejar, especialment mitjançant el tall situat en un dels seus extrems. S’empraven en tasques agrícoles i en treballs relacionats amb la tala d’arbres. Per a utilitzar-les, podien encaixar-se en un mànec de fusta, fixat amb resina vegetal i cordes elaborades amb fibres vegetals o tendons d’animals.

A més de la seua utilitat pràctica, algunes destrals de xicoteta grandària trobades en jaciments arqueològics podrien haver tingut una funció ritual i formar part de depòsits funeraris.

La tècnica del poliment permetia allisar la superfície de la pedra i eliminar les seues irregularitats mitjançant la fricció amb altres pedres i l’ús d’arena. Aquest procediment millorava la resistència i durabilitat de les eines i permetia obtindre talls més eficaços.

La destral va ser trobada en 1967 durant les labors d’arada d’unes terres situades en el paratge del Xop, en el marge esquerre del riu Vinalopó. L’agricultor que la va descobrir va posar la troballa en coneixement dels integrants de la Secció d’Arqueologia del Centre Excursionista Eldense, als qui va entregar la peça.

Posteriorment, es van realitzar prospeccions arqueològiques en la zona sense que es localitzaren altres restes. El descobriment va quedar documentat en el diari d’activitats de la data del 5 de febrer de 1967.

El jaciment del Xop-El Chorrillo es troba al nord de la serra de La Torreta, dins del terme municipal d’Elda. Es tracta d’un enclavament freqüentat des de la Prehistòria, en el qual també s’han localitzat fragments de ceràmica de la mateixa època i restes d’un possible santuari preromà dels segles VI-VI a. C., del que es conserven algunes evidències constructives. Aquest conjunt va ser excavat per l’equip del Museu Arqueològic d’Elda en 1997.

La cronologia de la destral se situa en el Neolític, dins de la Prehistòria, un període fonamental per a comprendre la transformació de les societats humanes i la consolidació de l’agricultura i la ramaderia. La seua antiguitat aproximada de 7.000 anys la converteix en l’objecte arqueològic més antic dels fons del Museu Arqueològic d’Elda.

Actualment, la peça forma part de la col·lecció del museu i pot contemplar-se a la Sala de Prehistòria, juntament amb altres materials procedents del jaciment del Xop-El Chorrillo i de diferents enclavaments prehistòrics de l’entorn.