L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), adscrit a la Secretaria d’Estat de Migracions, ha publicat el butlletí mensual corresponent a juliol de 2026 sobre el monitoratge del discurs d’odi en xarxes socials, elaborat a partir de les dades del Sistema  FARO. L’informe analitza els continguts detectats en Facebook, Instagram, X, TikTok i YouTube, així com la resposta de les plataformes, els grups diana afectats i els principals esdeveniments que susciten la difusió de narratives discriminatòries.

Durant el mes de juliol, el monitor FARO va detectar un total de 57.406 continguts de discurs d’odi i narratives discriminatòries en xarxes socials, enfront dels 40.800 detectats al juny. Aquest augment es produeix, principalment, pels pics registrats els dies 30 i 31 de juliol després de l’entrada de migrants a Ceuta i que van sumar, només en dos dies, 9.590 missatges d’odi detectats en xarxes.

El director de OBERAXE, Tomás Fernández Villazala, destaca que «en crisis puntuals, en les quals el discurs d’odi s’estén en xarxes de manera exponencial, a més de la importància que els usuaris no compartisquen eixos missatges per a evitar la seua difusió i viralización, és crucial la labor de les plataformes digitals en la retirada dels missatges xenòfobs i racistes».

Sobre la mostra de missatges reportats a les plataformes, la taxa de retirada va aconseguir al juliol el 70%, la qual cosa suposa un increment de nou punts percentuals respecte al mes anterior.

 

Millora de la resposta de les plataformes

Les dades del butlletí reflecteixen una evolució positiva en la retirada de continguts notificats. Les plataformes van eliminar el 12% dels missatges denunciats per usuaris normals, enfront del 10% registrat al juny. Així mateix, el 9% dels continguts retirats va ser eliminat durant les primeres 24 hores des de la seua notificació, mentre que un 1% addicional es va retirar en les següents 48 hores i un 2% durant la primera setmana.

La via trusted flagger continua mostrant una eficàcia significativament superior. A través d’aquest mecanisme es va retirar el 58% dels continguts reportats, set punts percentuals més que el mes anterior. El butlletí destaca que aquesta millora és resultat del treball continuat amb les plataformes mitjançant grups de treball, reunions bilaterals i canals de comunicació directa.

Per plataformes, X va registrar la taxa de retirada més elevada (93%), seguida de TikTok (88%), Facebook (74%) i Instagram (71%). En el cas de YouTube, la taxa de retirada es va situar en el 14% dels comentaris reportats. L’informe destaca especialment la millora experimentada per Instagram, que més que va duplicar la taxa registrada el mes anterior.

 

 

L’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), adscrit a la Secretaria d’Estat de Migracions, ha publicat el butlletí mensual corresponent a juliol de 2026 sobre el monitoratge del discurs d’odi en xarxes socials, elaborat a partir de les dades del Sistema  FARO. L’informe analitza els continguts detectats en Facebook, Instagram, X, TikTok i YouTube, així com la resposta de les plataformes, els grups diana afectats i els principals esdeveniments que susciten la difusió de narratives discriminatòries.

Durant el mes de juliol, el monitor FARO va detectar un total de 57.406 continguts de discurs d’odi i narratives discriminatòries en xarxes socials, enfront dels 40.800 detectats al juny. Aquest augment es produeix, principalment, pels pics registrats els dies 30 i 31 de juliol després de l’entrada de migrants a Ceuta i que van sumar, només en dos dies, 9.590 missatges d’odi detectats en xarxes.

El director de OBERAXE, Tomás Fernández Villazala, destaca que «en crisis puntuals, en les quals el discurs d’odi s’estén en xarxes de manera exponencial, a més de la importància que els usuaris no compartisquen eixos missatges per a evitar la seua difusió i viralización, és crucial la labor de les plataformes digitals en la retirada dels missatges xenòfobs i racistes».

Sobre la mostra de missatges reportats a les plataformes, la taxa de retirada va aconseguir al juliol el 70%, la qual cosa suposa un increment de nou punts percentuals respecte al mes anterior.

 

Millora de la resposta de les plataformes

Les dades del butlletí reflecteixen una evolució positiva en la retirada de continguts notificats. Les plataformes van eliminar el 12% dels missatges denunciats per usuaris normals, enfront del 10% registrat al juny. Així mateix, el 9% dels continguts retirats va ser eliminat durant les primeres 24 hores des de la seua notificació, mentre que un 1% addicional es va retirar en les següents 48 hores i un 2% durant la primera setmana.

La via trusted flagger continua mostrant una eficàcia significativament superior. A través d’aquest mecanisme es va retirar el 58% dels continguts reportats, set punts percentuals més que el mes anterior. El butlletí destaca que aquesta millora és resultat del treball continuat amb les plataformes mitjançant grups de treball, reunions bilaterals i canals de comunicació directa.

Per plataformes, X va registrar la taxa de retirada més elevada (93%), seguida de TikTok (88%), Facebook (74%) i Instagram (71%). En el cas de YouTube, la taxa de retirada es va situar en el 14% dels comentaris reportats. L’informe destaca especialment la millora experimentada per Instagram, que més que va duplicar la taxa registrada el mes anterior.

 

El Nord d’Àfrica continua sent el principal objectiu del discurs d’odi

Les persones procedents del Nord d’Àfrica van continuar sent el principal grup diana del discurs d’odi detectat en xarxes socials durant juliol, concentrant el 68% dels continguts analitzats. Encara que la xifra se situa per davall de l’observada al juny, es manté en nivells molt elevats i confirma la persistència de narratives hostils dirigides cap a aquest col·lectiu.

Per part seua, els continguts dirigits a la categoria genèrica de persones immigrants van representar el 19% del total de missatges monitorats, mentre que les persones musulmanes van concentrar el 16% dels continguts detectats, cinc punts percentuals més que el mes anterior. Els missatges dirigits a persones afrodescendents i llatinoamericanes van representar el 10% i el 7%, respectivament.

 

Predominen els missatges de deshumanització i amenaça

Quant a les característiques del discurs d’odi identificat, el butlletí assenyala que els continguts que deshumanitzen o degraden greument als grups diana van constituir el 40% del total de missatges analitzats. En segon lloc, els continguts que presenten a aquests grups com una amenaça van aconseguir el 38%, registrant un augment respecte al mes anterior.

Així mateix, els missatges que inciten a l’expulsió van representar el 15% del total de continguts, mentre que aquells que inciten a la violència van aconseguir el 4%. Els continguts destinats a promoure el descrèdit dels grups diana van suposar el 2% i els que lloen als qui atempten contra ells, l’1%.

 

L’informe també destaca que el 60% dels continguts examinats va utilitzar un llenguatge agressiu explícit, caracteritzat per insults, amenaces i desqualificacions directes. A més, el 34% va recórrer a la ironia o el sarcasme per a difondre narratives discriminatòries i un 33% va incorporar imatges, vídeos, memes o llenguatge codificat, formats que augmenten la capacitat de difusió d’aquests missatges i dificulten la seua detecció automàtica.

 

La inseguretat ciutadana i l’esport impulsen la conversa d’odi

Entre els principals episodis que van generar discurs d’odi al juliol, la inseguretat ciutadana va concentrar el 48% dels continguts monitorats. El butlletí identifica narratives que associen de forma generalitzada la delinqüència amb les persones migrants i que reforcen percepcions negatives sobre determinats col·lectius.

Com s’ha dit, un dels esdeveniments amb major impacte en xarxes socials va ser l’entrada a la ciutat autònoma de Ceuta a la fi de juliol de migrants procedents del Marroc. Eixos fets van generar un important volum de missatges discriminatoris, que s’espera que siga també el principal tema del butlletí d’agost.

L’àmbit esportiu va representar el 34% dels continguts analitzats. La celebració de la Copa Mundial de Futbol de 2026 va donar lloc a la difusió de missatges racistes, xenòfobs i islamófobos dirigits contra jugadors, seleccions nacionals i aficionats. El butlletí arreplega especialment l’aparició de missatges hostils relacionats amb la composició de determinades seleccions nacionals i amb figures rellevants del torneig.

D’altra banda, les polítiques públiques vinculades a la migració van concentrar el 17% dels continguts analitzats. Entre els assumptes amb major presència en la conversa digital apareixen la regularització extraordinària de persones migrants, el Pacte de Migració i Asil de la Unió Europea i diferents debats sobre la gestió dels fluxos migratoris van ser utilitzats amb freqüència per a difondre narratives que presenten a les persones migrants com una amenaça per a la convivència, la seguretat o els recursos públics.

Finalment, els continguts relacionats amb agressions sexuals van representar el 5% del total monitorat, mentre que les referències a terrorisme van aconseguir el 4% i les vinculades a l’arribada d’embarcacions, l’1%.

 

Millora significativa en la retirada de continguts d’odi

Les dades de juliol mostren una millora significativa en la retirada de continguts d’odi per part de les plataformes digitals, al mateix temps que posen de manifest la persistència de narratives discriminatòries dirigides principalment contra persones del Nord d’Àfrica, immigrants i musulmanes. L’informe també evidencia la importància de determinats esdeveniments d’actualitat, com els debats sobre migració, la percepció d’inseguretat ciutadana o els grans esdeveniments esportius, com a detonants de la difusió de discursos d’odi en línia.

El butlletí reafirma la rellevància del Sistema FARO, cofinançat per la Unió Europea a través del Fons d’Asil, Migració i Integració (FAMI), com a eina per a la detecció precoç i l’anàlisi de les dinàmiques d’odi en xarxes socials, permetent reforçar la col·laboració amb les plataformes digitals i avançar en la protecció dels drets fonamentals i la convivència democràtica.