El Museu Arqueològic d’Elda acollirà, a partir d’aquest dijous 16 de juliol, l’exposició ‘La petjada islàmica’, una proposta expositiva promoguda per la Regidoria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament d’Elda que permetrà descobrir la importància de la presència andalusina en el territori eldense i el llegat històric, arqueològic i cultural que aquest període va deixar a la ciutat.

La mostra serà inaugurada a les #19:00 hores i podrà visitar-se fins a maig de 2027, oferint un recorregut per més de nou segles d’història, des de l’arribada de l’Islam a la Península Ibèrica l’any 711 fins a l’expulsió dels moriscos en 1609.

A través de peces arqueològiques procedents de les excavacions realitzades a Elda, panells explicatius, recreacions gràfiques i recursos audiovisuals, l’exposició acosta al visitant a l’evolució de la ciutat durant l’etapa andalusina i als profunds canvis socials, econòmics, culturals i religiosos que van marcar aquest període.

El recorregut comença amb els primers moments de la presència islàmica a la vall del Vinalopó després del Pacte de Tudmir de 713, quan la població local va conservar part dels seus béns, la seua religió i la seua organització a canvi del pagament de tributs. A partir d’aquest context, la mostra explica com el poblament va anar transformant-se progressivament, passant dels assentaments en altura a nuclis situats en el pla, estretament vinculats a les zones agrícoles i a l’aprofitament dels recursos hídrics.

Un dels espais centrals de l’exposició està dedicat al període almohade, entre els segles XII i XIII, etapa a la qual pertanyen la majoria de les restes arqueològiques islàmiques documentats fins a la data en el centre històric d’Elda. Va ser llavors quan es va alçar el castell com a element defensiu enfront de l’avanç dels regnes cristians i quan es va consolidar un poblat andalusí el traçat i les característiques del qual han pogut conéixer-se gràcies a les diferents intervencions arqueològiques desenvolupades en els últims anys.

Les restes d’habitatges localitzats a l’entorn del castell i en carrers com a Independència i Francisco Laliga permeten reconstruir aspectes de la vida quotidiana d’aquella comunitat. Les cases, articulades al voltant de patis interiors, comptaven amb espais destinats al descans, la cuina, l’emmagatzematge i les tasques domèstiques. Olles, cassoles, pitxers, bols, tinajas i cresols formen part dels objectes recuperats que ajuden a comprendre com vivien, cuinaven, emmagatzemaven aliments o il·luminaven les seues llars els habitants de l’Elda andalusina.

L’exposició també posa en relleu el paper de l’agricultura, la ramaderia i els oficis artesanals com a pilars de l’economia local, així com l’estreta relació entre la població i l’entorn del riu Vinalopó, la disponibilitat d’aigua del qual va afavorir el desenvolupament de cultius d’horta.

La dimensió religiosa ocupa igualment un lloc destacat en el recorregut expositiu. La mostra aborda la pràctica quotidiana de l’Islam, les ablucions, l’orientació de l’oració cap a la Meca, els objectes de caràcter simbòlic i els rituals funeraris. En aquest sentit, les necròpolis documentades al carrer Luis Buñuel i en la plaça de Dalt, al costat de l’Ajuntament, permeten conéixer la ubicació de l’antic cementeri de la comunitat musulmana d’Elda.

El relat històric continua amb la conquesta cristiana de la vila en 1244, després del Tractat de Almizra, i analitza l’evolució de la població musulmana durant els segles posteriors, des de l’etapa mudèjar fins a la conversió forçosa de 1525 i la transformació de la mesquita major a l’església de Santa Catalina Mártir en 1528.

L’últim àmbit de l’exposició està dedicat a l’expulsió dels moriscos en 1609, un dels episodis més transcendentals de la història local. El 4 d’octubre d’eixe any prop de 2.200 veïns d’Elda van ser conduïts al port d’Alacant per a embarcar cap al nord d’Àfrica, provocant una profunda crisi demogràfica, social i econòmica que va transformar per sempre la història de la vila.

El regidor de Patrimoni Històric, Iñaki Pérez Rico, ha destacat que «aquesta exposició suposa una magnífica oportunitat per a acostar a la ciutadania una part essencial de la nostra història que, durant molt de temps, ha romàs poc coneguda. Conéixer el nostre passat andalusí ens permet comprendre millor com s’ha construït la identitat d’Elda al llarg dels segles».

L’edil ha subratllat a més que «des de la Regidoria de Patrimoni Històric continuem apostant per la investigació, la conservació i la divulgació del patrimoni arqueològic com una eina per a enfortir el coneixement de la nostra història i transmetre eixe llegat a les noves generacions. El patrimoni és una part fonamental de la memòria col·lectiva de la ciutat».