L’ésser humà té la capacitat d’imaginar, i és aquesta, la d’imaginar, una eina que fins hui no ha conegut límit. Els seus marges es desdibuixen en l’abisme, en l’infinit. Poderosa vareta màgica que alça temples, muntanyes i mons sencers sobre extensos horitzons sense trepitjar, pinzell que imprimeix els més sorprenents i creatius universos en el llenç verge d’una ment inquieta, al simple espetec d’uns dits. Truc palpable de verdadera fetilleria, eixe artifici acolorit d’imaginar. Altes bastimentades, minuciosos entramats d’idees similars a elaborades fusteries d’abelles, rajant atropelladament de l’incombustible venere de la imaginació.

Té la virtut d’imaginar l’ésser humà, i també l’ésser inhumà. Del no-res, d’eixa rica i inextricable paleta de la matèria grisa, brollen sobtadament dolces fantasies, extravagants viatges, deliciosos projectes; però també aberracions, desitjos maliciosos, freds designis banyats en terror. El millor i el pitjor de l’animal racional, amo i senyor del món, engiponat primer en la seua ment com a tímida i pudorosa llavor, com a esbós d’obra magnífica, com a indici anòmal, a vegades, de futura i sagnant tragèdia, de repugnant malson. El millor de l’àngel bondadós, magnificent. El pitjor del monstre, de la feristela que s’oculta en les ombres i allí, entre matolls, esmorteeix l’esclat viscós del seu riure.

La imaginació és companya valuosa del poeta, amiga inestimable del novel·lista, de l’escultor, del publicista. És amant generosa, incondicional. És així mateix dimoni sinistre, dèspota infernal, abominable, que agita els fils d’acer que sotmeten al paranoic, al hipocondríaco. És germana de l’esperança i camarada de l’aprensió. Per a l’optimista, la imaginació és un robust vehicle. Superb cavall alazán als lloms del qual pot conquistar-se el més apartat i singular tresor, el territori més crespat, més cobejat. Flamant navili amb què amansir els oceans entremaliats. Per al pessimista, chirriantes són les comportes que la imaginació allibera intempestivament, rius de negres i aullantes auguris contempla llavors amb horror, descendint ingovernables per les rampes herrumbrosas del seu deliri. És la imaginació eixa delicada porció del somni, benèvol o no, que amb secretes martingales arrabassem amb èxit a la nit.

Ai del dibuixant sense imaginació, pobra l’humorista sense enginy, patètic el polític sense idees noves. Què hauria sigut d’aquest món rodant i entranyable sense eixes excepcionals ments malbaratadores d’agudesa, que segle rere segle, deixant-nos bocabadats, han elevat el llistó de la ciència, de les arts. Què hauria sigut d’aquesta llar esfèrica sense la descaradura i l’audàcia d’eixes ments privilegiades, que segle rere segle, encoratjades per l’esperó d’una copiosa imaginació, han eixamplat els elàstics murs del progrés, de la medicina, de la comunicació. Exemples en la història hi ha molts de com un arravatament de pur enginy va acabar derrocant, contra tot pronòstic, les infranquejables portes d’un impossible.