El president del Govern, Pedro Sánchez, ha presentat el Pla Nacional d’Acció Cultural en l’Exterior 2026-2028. Un pla amb el qual, va explicar, «ajudarem millor a les nostres indústries culturals a obrir mercats i guanyar una major presència internacional».

La iniciativa cerca igualment «concentrar esforços en regions estratègiques on Espanya té moltíssim marge de creixement cultural i econòmic, com Àsia, Amèrica Llatina o els Estats Units», i «reforçar l’espanyol com a llengua global de cultura, coneixement i influència, al costat de les nostres llengües cooficials». Però, «sobretot, significa una cosa molt important: coordinar millor tot l’enorme bastimentada cultural que el nostre país ja té».

El desafiament és exportar el nostre talent a través d’un ecosistema capaç de projectar-lo amb tota la seua força i construir una verdadera «potència cultural organitzada». Perquè «els països que creuen en la seua cultura no improvisen la seua presència en el món, la planifiquen, la impulsen i la converteixen en una política d’Estat». En definitiva, «hem de capitalitzar millor els nostres actius» i fer-ho «de manera estratègica, articulada i intel·ligent», va subratllar.

Durant la seua intervenció, Pedro Sánchez ha assenyalat que «ser espanyol hui és una manera d’estar en el món» i que «la nostra cultura no sols transmet eixos valors; els encarna». El nostre país -va recordar- és hui la quarta potència mundial en cultura i patrimoni segons el Global Soft Power Index 2026. Som la segona destinació turística del planeta i un de cada quatre visitants arriba atret precisament per la nostra cultura.

A més, la cultura «és una indústria que genera ocupació, projecta reputació internacional i construeix autoestima col·lectiva». De fet, hui els sectors culturals i creatius donen treball a quasi 800.000 persones a Espanya, i per cada euro invertit en cultura, la nostra economia genera 1,75 euros de valor afegit. En aquest punt, el president del Govern ha volgut diferenciar entre els «països que deixen empremta pel poder que acumulen» i «els que aconsegueixen una cosa molt més difícil: formar part de la imaginació emocional del món». Per això, «en aquest moment en el qual alguns pregonen la cultura de la força, de la guerra, nosaltres triem el contrari: la força de la cultura», va afegir. I és que «Espanya, quan ha donat el millor de si mateixa, mai ha intentat imposar-se des de la força; ho ha fet sempre des de la cultura».

Per això, va continuar, «parlar de cultura és parlar també de democràcia, de valors, de principis, de drets, de convivència», i «el major èxit de la política exterior no és que temen a Espanya, és que vulguen semblar-se a nosaltres»

Objectius i fites del Pla nacional d’acció cultural en l’exterior

Els objectius específics que persegueix el Pla són:

• Promoure la projecció internacional de tots els sectors creatius i culturals: visibilitat equitativa i diversitat sectorial.

• Augmentar l’exportació de béns i serveis culturals i la projecció dels nostres creadors i creadores, gestores culturals, empreses i indústries.

• Consolidar el nivell d’influència del nostre «poder suau» (‘soft power’).

• Reforçar els llaços i intercanvis culturals amb altres països.

• Fomentar el multilateralisme a través de la cultura: diplomàcia cultural espanyola com a eina per a la pau, l’enteniment i la cooperació.

• Promoure els drets culturals i l’accés a la cultura com ben públic mundial.

• Dissenyar i posicionar el segell «cultura espanyola» en l’escenari internacional com a marca d’excel·lència.

• Augmentar el posicionament internacional, coneixement i interés de la creació cultural en espanyol aprofitant la capacitat d’impacte de l’idioma.

• Incloure i desenvolupar l’espanyol i les seues llengües cooficials en escenaris d’excel·lència: organismes internacionals, institucions acadèmiques, universitats, ciència, tecnologia, IA, grups professionals.

• Enfortir la cooperació cultural per al desenvolupament sostenible, amb incidència en la concepció de la cultura com un dret humà.

El Pla es recolza en la coordinació d’estratègies i recursos, i maximitza l’eficàcia dels diferents agents implicats en l’acció cultural exterior: el Ministeri d’afers exteriors, Unió Europea i Cooperació a través dels seus agents vinculats: AECID, Institut Cervantes i la Direcció General de l’Espanyol en el Món; el Ministeri de Cultura i els seus organismes públics adscrits; el gabinet de la Presidència del Govern (departament d’Assumptes Culturals); el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa a través del ICEX; el Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports a través de la seua unitat d’acció educativa exterior; el Ministeri d’Hisenda a través d’Acció Cultural Espanyola (AC/E), i el Ministeri d’Indústria i Turisme a través de Turespaña, i Rrtve.

Quant a les fites culturals destacades en el Pla, cal destacar en 2026: l’Any Dual España-Índia, els 250 anys de la creació dels EUA, la XXX Cimera Iberoamericana, la Biennal Fira del Llibres de Sao Paulo o una intensa agenda en la nova seu de l’Institut Cervantes a Seül. En 2027 tindrà lloc l’Exposició Internacional de Belgrad, el Centenari de la Generació del 27 i la Quadriennal de Praga, mentre que en 2028 celebrarem l’Any Goya.

Identitat de la cultura espanyola en l’exterior: ESPANYA. CULTURA VIVA

Durant l’acte s’ha presentat al públic la identitat ESPANYA. CULTURA VIVA, guanyadora del concurs d’idees desenvolupat dins de l’àmbit del Pla nacional per a dissenyar la imatge gràfica per a la difusió de la cultura espanyola en l’exterior.

ESPANYA. CULTURA VIVA és una idea de l’estudi CLASSE de Barcelona i defineix una identitat comuna per a la cultura espanyola en l’exterior: recognoscible, utilitzable i capaç d’aportar coherència en un ecosistema divers. L’objectiu és projectar una presència compartida, sòlida i contemporània, que funcione a escala internacional sense esborrar matisos. La cultura espanyola és una constel·lació en permanent moviment, on conviuen patrimoni i experimentació, tradició i ruptura. Aquest nou segell -inspirat en la riquesa de la cultura espanyola, la lluentor del sol i l’efecte de radiació i expansió de l’energia de les cultures a Espanya- serà un distintiu de qualitat i excel·lència, una insígnia recognoscible a tot el món.

Intervencions dels ministres Albares i Urtasun

Durant la presentació han intervingut també el ministre d’afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, i el de Cultura, Ernest Urtasun.

Albares va destacar que la nostra cultura és el que més defineix la nostra identitat i, per això, és important tindre un Pla en el qual reflexionem, que ens projecte i amb el qual acompanyem als agents culturals, perquè els grans ambaixadors d’Espanya són els que fan la cultura: Rosalía, ‘els Javis’, Almodóvar…. Al seu judici, Espanya és un dels pocs països amb una llengua i cultura global que ens permet fer una política exterior global i humanista, i eixos valors humanistes clarament es enraízan i beuen de la nostra cultura.

Per part seua, el ministre de Cultura ha subratllat que la gran disputa del nostre temps és també una disputa democràtica. Estem veient avançar models autoritaris que qüestionen el multilateralisme, els drets humans i la pròpia convivència democràtica. I enfront d’això, la cultura és el que permet que societats diverses convisquen, dialoguen i es reconeguen mútuament. Per això aquest Pla no és solament una estratègia de promoció exterior, és també una aposta per reforçar la presència internacional d’una Espanya democràtica, diversa, oberta i compromesa amb la cultura com a eina de convivència i diàleg.