Hay tragèdies que no es lligen; es pateixen en la pell com una tempesta de sal i vinagre. Amb eixa intensitat i una atmosfera que rescata temes d’actualitat: trauma, culpa col·lectiva, violència i memòria històrica, l’escriptor, músic i dissenyador Javier Baeza va presentar, el divendres 23 d’octubre, la seua òpera preval narrativa, Fulgencio Malayerba publicada per l’editorial Olé Llibres. L’esdeveniment va congregar, en el Espai Escènic de L’Escorxador, a una nodrida assistència d’amics, lectors i personalitats de l’àmbit cultural. Quasi un centenar de persones van omplir l’aforament per a acompanyar a l’autor en una vetlada marcada pel rigor crític i l’emoció.

 

Durant l’acte Baeza va desgranar les claus de la seua novel·la que explora els racons més foscos de la ira, els traumes de la postguerra i la condemna dels qui sepulten els seus propis records. L’escriptor va estar acompanyat pel poeta i editor Carlos Cebrián i per l’escriptor i crític literari Eduardo Boix, en un diàleg que va aprofundir en el motiu de creació de l’obra i els elements que han inspirat la mateixa.

 

La vetlada va comptar a més amb un moment molt especial: la presentació d’algunes de les peces de la banda sonora original que el mateix Javier Baeza ha compost per a acompanyar el text. Aquesta original proposta dota a la novel·la d’una dimensió sonora única on la literatura i la música s’entrellacen de manera indissoluble.

 

Per part seua, l’autor de la novel·la, Javier Baeza, va reconéixer l’aspror de l’obra: «és un llibre dur, una tragèdia rural. Tenia clar que anava a tractar coses que m’interessen com el destí, la memòria i sobretot la ira, la violència. Jo crec que un dels meus majors fantasmes des de xicotet, és la violència i la ira. Per què un ésser humà deshumanitza a un altre, fins a arribar a l’extrem d’insultar, torturar, humiliar i matar, però tot això no des del punt de vista del psicòpata, sinó des de les entranyes mateixes de la condició humana».

 

“Javier Baeza entra al cap del monstre, no per a explicar-lo ni justificar-lo, el mostra en la seua complexitat i ho fa amb literatura d’altura i amb llenguatge” va declarar Carlos Cebrián, poeta i editor durant la seua intervenció.

 

Així mateix, Eduardo Boix, escriptor i crític literari va apuntar que “és una novel·la no sols de la violència explícita. És un retrat de la violència implícita que ocorre dins de les cases, d’eixa que tots sabem que existeix, però, a vegades, ignorem per comoditat”.

 

Després de la trobada, l’autor va signar exemplars de la seua òpera preval. Una obra que inicia la seua marxa com una de les propostes més potents i singulars de la narrativa contemporània.